Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  03.12.2010  11:34

Autor/s: Amadeu Abril

No és una bona notícia

El jurista Amadeu Abril valora la pressió nord-americana sobre Wikileaks

Men?ame
 

Sobre el cas Wikileaks, hi ha molts temes que hi conflueixen. D'entrada, cal veure què té o fa Wikileaks que és il·legal. És il·legal la manera com ha obtingut la informació la persona que els l'ha passada. Però la publicació d'aquests documents, en un país on la llibertat d'expressió és esmentada i emparada a la primera esmena de la constitució, ja genera dubtes sobre si és il·legal. No sabem com s'han aconseguit els documents, segurament il·legalment, però és discutible que sigui il·legal publicar-los, segons la tradició i legislació nord-americanes.

El més preocupant del cas, doncs, són les mesures que s'adopten sense que cap jutge, fins ara, no hagi dit res sobre il·legalitats. No es pot limitar l'accés a una web si no és il·legal. Hi ha, en aquest sentit, pressió política, i no jurídica, com s'ha vist aquesta setmana amb les decisions d'Amazon i del proveïdor de DNS Everydns.net de no oferir més serveis a Wikileaks, arran de la pressió de senadors i legisladors. No és una bona notícia, sobretot si el que fa Wikileaks al final es demostra que no és il·legal.

La pressió política sobre sectors privats no és bona per al funcionament de la xarxa ni la llibertat d'expressió. I, alhora, és inútil, com demostra el fet que ja hi ha accés alternatiu al portal i continguts de Wikileaks via IP (http://46.59.1.2) o el domini suís Wikileaks.ch.

Se substitueix una resolució judicial per una pressió politica sobre els intermediaris. No és una bona notícia la inversió de procediments, bastant habitual a internet des del 2001, al món digital respecte al món atòmic: en aquest últim, l'acció jurídica i legal sol anar per davant de l'actuació, i en el primer, d'entrada s'actua i després es busca una llei que empari l'actuació. Hi ha una urgència per actuar, a internet, malgrat que el procediment sigui pre-judicial. I no sols passa amb Wikileaks. Els anys 1990, tothom propugnava l'impuls de les autopistes de la informació. Però a partir dels atacs de l'11-S, hi ha una por creixent d'internet: és perillosa i cal vigilar-la. La inversió de tendència és preocupant.