18.11.2010 - 07:10
De bon matí, quan els estels es ponen i comença el sisè dia de campanya electoral, a Vilaweb estrenen director per tot el dia d’avui: Xavier Sarrià, cantant del grup Obrint Pas. Un home avesat a pujar als escenaris i a treballar enmig de la cridòria de la gent, virtuts molt útils en vigílies electorals. Benvingut, doncs, al paradís.
El primer precepte que un candidat ha d’aprendre és que cada dia ha de generar un titular. I escampar-lo a tort i a dret. I l’endemà un altre. I després un altre més, encara que el d’avui no acabi de casar amb el d’abans d’ahir. No ve d’un pam.
Una altra norma no escrita és aquella que diu “no deixaràs que la realitat t’espatlli un titular brillant”. I si és per fotre-li canya al candidat rival, encara millor. En aquest context no ens ha d’estranyar gens que les relacions dels polítics amb els periodistes es basin en un altre principi de ferro: “Pregunti’m el que vulgui, que jo li respondré el que em convingui”. I així anem fent via.
Ara que m’hi fixo, però, algunes d’aquestes particularitats no són atribuïbles només la classe política. Tots alguna vegada ens hem acollit a allò de “aprofitant que per Valladolid passa el Pisuerga, parlem de la navegació fluvial”, que la dita popular atribueix a un professor que no portava la lliçó gaire ben apresa.
Jo mateix he de reconèixer que si m’he permès un començament tan envitricollat com el que us acabo de col·locar és perquè avui, que el poder vilawebià passa a mans del senyor Xavier Sarrià, vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li al meu fugaç director que vejam quin plan de vida és aquest, que Obrint Pas ja porta més de tres anys de silenci discogràfic després d’aquell esplèndid “Benvingut al paradís”, que a la penya se’ns acaba la paciència i que demanem més música i ben aviat. (uf!)
Bé, anem per feina. A deu dies de les eleccions l’actualitat catalana continua oscil·lant entre l’infern i el paradís. Si ahir parlàvem de la glòria castellera amb la proclamació de la Unesco (una glòria que pot continuar el mateix diumenge si els Minyons de Terrassa fan bé els deures) l’altra cara corresponia al videojoc que les joventuts del PP li havien muntat a la seva candidata. I, com no podia ser altrament, una vegada més en el paradís català la culpa sempre és de l’altre. Almenys això és el que es dedueix del que podem llegir al portal de l’Avui: el videojoc Alícia Croft va ser un “error” d’empresa.
Des dels temps de la transició les branques jovenívoles dels partits s’han caracteritzat per engegar-les pel broc gros, “El jovent, ja se sap…” deien les àvies abans. I la cosa sembla que continua perquè segons diu El Periódico la Joventut Socialista de Catalunya ha penjat a la xarxa un vídeo en el qual es compara el vot al senyor Montilla amb un orgasme.
“Votar és un plaer” és el missatge final d’aquest espot cridat a arribar lluny ja que en aquestes hores matineres ja en parla l’edició digital d’El País i Crònica.cat. En aquest darrer cas, però, amb una finíssima matisació en forma d’interrogant al titular: Montilla provoca orgasmes?
No s’acaba, però, aquí la ració de cansalada del dia. Vist el caire dels temps la senyora Montserrat Nebrera, candidata de la formació Alternativa de Govern tira mà d’un vídeo en clau porno per dir-hi la seva. Segons diuen a El Mundo “gritos de placer e imágenes sugerentes se combinan con mensajes de crítica al poder actual”. Si això no és el paradís…
L’excitació dels candidats, però, no s’acaba pas aquí. Fins i tot un home tan assenyat com el senyor Artur Mas va recórrer a la terminologia sentimental per referir-se a les relacions amb Espanya. Ho podem llegir a Nació Digital. “L’aposta romàntica per canviar Espanya s’ha acabat”, diu, tot i que admet que si guanya podrà arribar a acords amb Zapatero però “sense amor ni estima”.
No hi ha cap paradís digne d’aquest nom que no disposi entre els seus habitants d’un percentatge mínim de criatures angelicals. El paradís electoral de casa nostra té un individu d’aquestes característiques: el senyor Joan Herrera. Ahir li adjudicava el paper d’enxaneta en el 3 de 10 que em vaig empescar. I avui he de continuar donant-li el premi a la candidesa ja que, segons llegim al portal d’El Periódico, no només reclama transparència als polítics instant-los a que declarin el seu patrimoni, sinó que ell mateix fa pública la seva declaració en el mateix diari. Per desgràcia en el moment de redactar aquesta crònica matinera només s’hi pot accedir comprant l’edició en paper que arriba als quioscos.
Un altre personatge agraït del paradís casolà perquè sempre dóna joc -i sense necessitat d’ensenyar pit o cuixa, que ja té mèrit- és el senyor Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, que pel que conta La Vanguardia acaba d’anunciar una altra reforma en les noves parades de la Rambla. Diu que els antics ocellaires estan tan contents, amb l’hereu de l’alcalde Clos…
Un altre protagonista de les darreres hores de campanya ha estat l’economista i ex-directiu del Barça Xavier Sala i Martín que ahir va publicar a La Vanguardia un article en el que feia públic que votaria Joan Laporta. Al portal e-notícies li recorden que fa quatre anys que va publicar un article similar a favor d’Artur Mas i, com no podia ser altrament, en el web de Solidaritat reprodueixen íntegrament l’article d’ahir. “Tempus fugit”, deia el clàssic…
Acabo ja amb una selecció de frases del dia. La primera és contundent i inequívoca: “No facis el ruc”. La trobem en un vídeo electoral de Reagrupament. La segona es pot veure en l’encapçalament de la mateixa pàgina del web de Reagrupament on es veu el video del ruc. L’autora és la senyora Rut Carandell que ens diu que “qui vulgui veure la independència en vida cal que es reagrupi”. Confesso que de tota la frase el que m’ha deixat més inquiet és l’abast d’aquest “en vida” que la senyora Carandell deixa caure com qui no diu res. Perquè, desenganyeu-vos, que sigui jo qui ho digui -que, ai las, ja fa una temporada que estic instal·lat en la seixantena- no deixa de tenir una certa lògica. Però que sigui una poncella joliua i frescal com la senyora Carandell qui faci l’afirmació no em negareu que és una mica preocupant.
La tercera frase del dia -en aquest cas forma part d’una secció batejada pels seus impulsors com “La frase de la setmana”– la trobem a la pàgina web del senyor Albert Rivera: “PSC i PP estan patint l’efecte Ciutadans”, diu.
Pel que fa a l’article recomenat jo els aconsellaria la lectura d’“Els llestos i els càndids”. El publica l’Avui i el signa un senyor que habitualment dius coses amb força trellat: el professor Joan B. Culla.
Ben trobats al paradís.
Enllaços
Array
