29.10.2010 - 06:00
Racons tan allunyats entre si com Belize, el Cap Verd, Haití i Jamaica, les illes de Reunió i Maurici, les Filipines, Guam i les Mariannes, les Antilles, les Seychelles, Pàpua-Nova Guinea i Surinam, tenen, si més no, un element en comú. En tots aquests territoris abocats a mar, s’hi parlen llengües criolles. L’Enciclopèdia Catalana defineix crioll en aquests termes: idioma ‘sorgit del contacte entre grups lingüístics sense cap llengua comuna, que ha adquirit parlants natius i que ha passat a funcionar com la primera llengua d’una comunitat’. Quan un pidgin (varietat lingüística emprada com a ‘lingua franca’ en societats multilingües) es transmet generacionalment, esdevé un crioll. La majoria de criolls tenen l’origen en l’expansió marítima europea. Per això, una bona part es parlen, o s’han parlat, en àrees costaneres amb passat colonial, i són una mescla d’idiomes europeus amb elements de llengües locals. Si els criolls s’han considerat sovint llengües de segona, s’han revaloritzat als països on es parlen des que aquests s’han independitzat.
En conseqüència, han augmentat els estudis dels processos de criollització i, en alguns casos, les parles criolles han rebut el reconeixement de llengua oficial, com és el cas del papiament de les illes d’Aruba i Curaçao. En aquesta revalorització, hi té té un cert paper la celebració, des del 1983, del Dia de les Llengües Criolles, cada 28 d’octubre, a iniciativa de les Seychelles. La diada dóna l’oportunitat de celebrar la llengua i la cultura criolles a tots els països i comunitats que fan servir alguna parla criolla: fet i fet, sumen més de dotze milions d’individus a tot el món.
Les parles criolles es basen en la barreja de llengües imposades i locals: de les primeres se’n pren sobretot el lèxic, i de les segones, la sintaxi. La majoria d’aquestes llengües tenen a la base idiomes europeus escampats per tots els continents amb l’expansió colonial. N’hi ha de basades en l’alemany, en l’anglès (especialment al Carib i a les Antilles, a la costa occidental de l’Àfrica, al Pacífic i al sud-est asiàtic), en l’espanyol (com el chavacano de les Filipines, el palenquero colombià, el chamorro de Guam i les Mariannes del Nord), en el francès (sobretot a les Antilles caribenques i a l’Oceà Índic), en el neerlandès (extingits) i en el portuguès (sobretot a l’Àfrica i a l’Àsia). Però també n’hi ha de basats en llengües no europees, amb una gran importància regional com l’àrab i el malai.
Per a saber-ne més
Sobre els criolls, n’hi ha molta informació a les webs del Groupe Européen de Recherches en Langues Créoles, Potomitan (amb molts vincles), l’Indiana University Creole Institute i Tanbou.
