28.10.2010 - 20:00
Racons tan allunyats entre si com Belize, Cap Verd, Haití i Jamaica, les illes de Reunió i Maurici, les Filipines, Guam i les Mariannes, les Antilles, les Seychelles, Papua-Nova Guinea i Surinam, tenen com a mínim un element en comú. En tots aquests territoris abocats al mar es parlen llengües criolles. L’Enciclopèdia defineix el crioll com un idioma ‘sorgit del contacte entre grups lingüístics sense cap llengua comuna, que ha adquirit parlants natius i ha passat a funcionar com a primera llengua d’una comunitat’. Quan un pidgin (varietat lingüística emprada com a lingua franca en societats multilingües) és transmès generacionalment, aleshores esdevé un crioll. La majoria de criolls tenen l’origen en l’expansió marítima europea. Per això, bona part es parlen o s’han parlat en zones costaneres amb passat colonial, i són una mescla d’idiomes europeus amb elements de llengües locals. Malgrat que els criolls s’han vist sovint com a llengües de segona, arran de les independències de molts països on es parlen han experimentat una revalorització.
Han augmentat, així, els estudis sobre els processos de criollització i, en alguns casos, han rebut el reconeixement de llengua oficial, com és el cas del papiamento a les illes d’Aruba i Curaçao. En aquesta revalorització, hi té el seu paper la celebració des de 1983 del Dia de les Llengües Criolles, cada 28 d’octubre, sorgit d’una iniciativa local a les Seychelles. La diada dóna l’oportunitat de celebrar la llengua i la cultura criolles en tots els països i comunitats que comparteixen criolls, i que sumen més de dotze milions de persones a tot el món.
Els criolls lingüístics es basen en la barreja de llengües imposades i locals: de les primeres se’n pren sobretot el lèxic, i de les segones, la sintaxi. La majoria de criolls tenen de base idiomes europeus escampats per tots els continents amb l’expansió colonial. N’hi ha de basats en l’alemany, l’anglès (especialment al Carib i les Antilles, a la costa occidental de l’Àfrica, al Pacífic i al sud-est asiàtic), en l’espanyol (com el chavacano de les Filipines, el palenquero colombià, el chamorro de Guam i les Mariannes del Nord), en el francès (sobretot a les Antilles caribenques i a l’Oceà Índic), en el neerlandès (extingits) i en el portuguès (parlats sobretot a l’Àfrica i a l’Àsia). Però també n’hi ha de basats en llengües no europees, amb forta importància regional com l’àrab i el malaisi.
Per a saber-ne més
Sobre els criolls, en podeu trobar molta més informació a les webs del Groupe Européen de Recherches en Langues Créoles, Potomitan (amb molts vincles), l’Indiana University Creole Institute i Tanbou.
