Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  26.10.2010  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

'Subsòl', un llibre insòlit

Bromera publica un llibre col·lectiu, un experiment molt satisfactori protagonitzat per set escriptors del País Valencià nascuts a la dècada dels seixanta

Men?ame
 

Bromera acaba de publicar un llibre insòlit, peculiar, positiu, col·lectiu, dialogant, satisfactori. Es diu 'Subsòl' i és obra d'Unai Siset, pseudònim darrera del qual s'hi amaguen set escriptors: Manuel Baixauli, Esperança Camps, Vicent Usó, Pasqual Alapont, Vicent Borràs, Àlan Greus i Urbà Lozano. Entre la novel·la i el conte, 'Subsòl' aplega set relats relacionats per una fotografia i els personatges que hi apareixen, la que va fer el fotògraf Peter Turnley a la línia 4 del metro de París l'any 1979. La història d'aquest projecte és ben peculiar i val la pena explicar-la. (bloc, perfil a facebook, tràiler).

Cap dels set escriptors ha volgut revel·lar qui d'ells va ser el primer que va enviar un mail proposant d'iniciar un projecte literari col·lectiu. Però el fet és que tots set s'hi van engescar. Les motivacions, diverses: Esperança Camps des de l'admiració de poder compartir un projecte amb aquests escriptors ; Manuel Baixauli (vídeo) buscava fer realitat les reunions d'artistes que perviuen en l'imaginari de joventut i que són inexistents en l'edat adulta.

Fos com fos, els set escriptors es van començar a intercanviar mails (a la vora d'un miler n'han escrit) i quan l'intercanvi de missatges es tornava massa espès recorrien a l'encontre presencial: les reunions en restaurants també han marcat la vitalitat del projecte. Van decidir que escriurien set relats originals a partir d'una imatge comuna. Van triar la fotografia: la instantània d'un vagó del metro de París ple de personatges inquetants que tenien cara de folls. Es van repartir els personatge que apareixien a la foto, un per a cada autor, i es van posar a escriure. Van compartir els relats, els van afinar per evitar incoherències, i es van adonar que mantenien una misteriosa homogeneïtat interna sense proposar-s'ho. Tot aquest procés va durar mesos, gairebé un any. I quan van tenir la peça ben travada van anar a trobar Joan Carles Girbés, el director editorial de Bromera, i van decidir el títol del llibre i el nom que els englobaria a tots.

Els autors s'afanyen a aclarir que 'Subsòl' no és ni una antologia ni un recull de contes que estaven guardats en un calaix ni és un llibre generacional. Encara que de generacional sí que ho és. I ves a saber si amb el temps aquest volum i aquest personatge inventat, l'Unai Siset, siguin una fita ineludible per parlar d'aquesta generació (la generació entrepà), a l'estil d'Ofèlia Dracs. El que és segur és que aquest artefacte literari, nascut de l'estímul dels propis escriptors, ha trencat una situació inquietant: segons l'escriptora Lolita Bosch els escriptors en català no parlen entre ells, no es relacionen, no es coneixen i, per tant, no s'ajuden ni creen referents comuns.

El projecte és ple de jocs i de misteris. Començant pel fet que els relats no van signats i que el lector pot intentar desxifrar de qui és cadascun. Després les complicitats amb el lector es troben en la relació que s'estableixen uns relats amb els altres.  El llibre, a més, té una vida pròpia més enllà del paper: s'ha publicat en versió electrònica, l'Unai Siset manté un bloc, el llibre es troba a Facebook, i fins i tot s'ha fet un trailer, disseccionant la misteriosa i atractiva fotografia que és el paisatge comú de tots set autors de 'Subsòl'.

Men?ame