Imanol Murua: ‘ETA encara paga avui l’atemptat de Barajas’

  • Entrevista amb el periodista basc, autor de 'El Triangle de Loiola', sobre l'última negociació de pau del País Basc

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
07.10.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La tardor del 2006 Arnaldo Otegi, per part de Batasuna; Jesús Egiguren, del PSE, i Iñigo Urkullu, del PNB, van fer un seguit de reunions al monestir de Loiola per mirar de desencallar el procés de pau al País Basc. El periodista basc Imanol Murua n’explica l’entrellat a El Triangle de Loiola (Ttarttalo), que s’acaba de publicar en castellà. En una entrevista de VilaWeb, Murua opina que aquell procés fracassat és irrepetible i que totes les parts n’han començat a treure lliçons.

Unes lliçons que comencen a aplicar ara que comença un nou procés, amb l’anunci d’alto-el-foc d’ETA, de característiques força diferents de la negociació que hi va haver entre el 2005 i el 2007. Murua, cap de política del diari Berria, va entrevistar Otegi, Egiguren i Urkullu unes quantes vegades per poder escriure la crònica d’aquells dies, que presenta en aquest llibre.

– Va parlar amb tres dels protagonistes d’aquelles converses. Totes les versions han coincidit?

Va ser una de les grans sorpreses que vaig tenir, el fet de constatar que les tres versions principals sobre la negociació de Loiola eren complementàries, coincidents en gran mesura, cadascú, és clar, oferint-la des de la seva posició. Però no hi ha contradiccions en el fil argumental, en fins a quin punt van arribar a consensuar un esborrany i en com i per què es va trencar el consens. Sí que hi ha versions més contraposades en l’última fase del procés, amb l’atemptat de Barajas, quan el govern espanyol dóna per liquidat el procés per part d’ETA.

– Què va passar després de Barajas?

Hem sabut que després hi va haver un altre intent negociador, a Ginebra, amb un altre format de reunió, en una mesa en què hi havia ETA i el govern espanyol amb uns mitjancers internacionals. Jesús Egiguren té més problema, com a representant del PSOE, a admetre que després de Barajas es va tornar a negociar amb ETA. Però Otegi explica que el maig del 2007 es van tornar a reunir, durant quatre dies, per provar de recuperar allò que es va trencar a Loiola. En canvi, Egiguren diu que allà, a Ginebra, pràcticament no es va negociar res i que només va servir per veure si ETA tenia res de nou a dir.

– S’ha generalitzat la tesi que l’atemptat de Barajas va ser la causa del trencament de la negociació. Però pel que diu sembla que va ser més aviat un símptoma que les coses no anaven bé.

Les coses no anaven gens bé. Abans de la negociació entre els tres partits a Loiola ja hi havia una crisi molt profunda entre ETA i el govern espanyol. A Loiola es va provar de salvar el procés amb un pre-acord polític que van estar a punt d’aconseguir. Barajas va ser una senyal de la crisi del procés, però també va ser la causa d’una crisi més gran i d’una pèrdua important de credibilitat d’ETA per a posteriors treves. Crec que ETA encara avui paga l’atemptat de Barajas, el fet que hi hagués l’atemptat quan la treva era oficialment en vigor.

– Pensa que realment es va estar molt a prop d’un acord?

L’acord va ser molt a prop. Els dirigents de PNB, Batasuna i PSE van acordar l’esborrany d’un acord polític, que havia de ser la base d’un procés posterior que portés, al cap d’uns anys, a un nou marc polític. Aquest acord s’havia de ratificar, i he arribat a la conclusió que aquells que eren a la mesa hi estaven d’acord i qu el volien ratificar. Però en aquest període de ratificació hi va haver alguna cosa que va fallar a l’esquerra abertzale i Batasuna va proposar uns canvis en la qüestió de la territorialitat. El PNB i el PSE diuen que fou ETA qui va exigir a Batasuna que introduís aquests canvis.

– I què diu Otegi sobre això?

Diu que va ser l’esquerra abertzale qui va fer una relectura de l’esborrany. Però parlant amb uns i altres, he arribat a la conclusió que Otegi i Rufi Etxeberria sí que estaven d’acord amb l’esborrany i que factors externs a la mesa els van fer canviar de parer. Els negociadors de Loiola no van poder convèncer la seva gent.

– Les desavinences que hi va haver finalment són les mateixes que van fer fracassar uns altres processos de negociació anteriors?

Els grans problemes en què es basa el conflicte polític continuen essent els mateixos: la possibilitat que els bascos decideixin el seu futur polític i que l’estat ho respecti, quina formulació ha de tenir això i com ha d’encaixar en els procediments legals en un marc constitucional en què la constitució tanca la porta a possibilitats com la independència. I l’altre gran qüestió és la territorialitat, l’estructura política que ha de tenir el País Basc i com es conjuga amb les voluntats majoritàries de cada territori, de cada àmbit administratiu. Si ara hi ha un procés no serà com el de Loiola, però roman la idea, en tot cas, que ETA i el govern espanyol han de parlar d’unes coses i els partits d’unes altres.

– Per què pensa que no es pot reproduir un procés com el de Loiola?

Després d’aquella negociació, l’actitud del goven espanyol és de no començar cap procés semblant si abans ETA no abandona la violència definitivament. L’esquerra abertzale i ETA també han arribat a la conclusió que és molt difícil fer un procés semblant, i tots han tret conclusions i lliçons del que va passar.  Ara l’esquerra abertzale ha fet una autocrítica profunda i ha començat una estratègia basada en prendre decisions unilateralment sense estar condicionada a la resposta de l’estat. I ha arribat a la conclusió que la violència d’ETA és un fre per a les aspiracions de l’independentisme. La treva d’ara d’ETA no és conseqüència d’una negociacions anteriors, sinó que és un punt de partida.

– L’esquerra abertzale encara està massa pendent de què faci ETA?

Crec que ha començat per primera volta un camí sense esperar ETA. Batasuna va decidir fa força anys que havia de fer aquest pas, però sense fisures internes. La necessitat d’aquesta cohesió interna és el que ha retardat aquest pas. I analitzant el que va passar a Loiola, han decidit fer-lo sense saber del cert què és el que vol fer ETA. I pensant que, essent una decisió avalada per les bases de l’esquerra abertzale, ETA es veuria obligada a respectar aquesta decisió.

– Però els passos d’ETA no s’ajusten estrictament a les demandes que planteja l’esquerra abertzale.

És cert, però els missatges van en la direcció que marquen tant la Declaració de Brussel·les com el Manifest de Gernika. És una intuïció, però pot ser que ETA hagi fet saber als signants d’aquests documents que ja ha pres una decisió ferma en el sentit de declarar un alto-el-foc verificable i que gestiona el temps per a fer-ho saber públicament.

– Com pot influir en el procés la posició del govern espanyol?

Pot condicionar-lo moltíssim. Perquè si un moviment polític aposta per les vies polítiques i pacífiques i deixa de banda una estratègica político-militar, ha de tenir possibilitats polítiques perquè es pugui materialitzar, s’ha de legalitzar, ha de tenir un partit. El tema de la il·legalització s’ha de solucionar, i una actitud molt beligerant del govern espanyol tancant la porta a aquest sector carregarà de raons aquells que diuen que la via política no és eficaç. I hem de ser conscients que a l’esquerra abertzale no hi ha unanimitat; hi ha sectors que no estan convençuts del pas que es fa, i es poden reforçar depenent de l’actitud del govern espanyol. Per més que el pas que ha fet l’esquerra abertzale sigui ferm i incondicional.

– Quines lliçons pot haver tret el govern espanyol de Loiola?

Les conclusions que ha tret el govern espanyol no semblen gaire constructives. Ha vist que del nou procés en pot sortir un nou moviment independentista fort, sense el llast d’ETA, això li preocupa i té una actitud repressiva. Espero que hagi tret algunes altres conclusions, com les que suggereix Egiguren, com ara que el problema polític no se soluciona només amb l’acabament d’ETA.

– I mentrestant Otegi continua empresonat.

Sí, això es pot justificar a l’opinió pública espanyola amb l’anti-pedagogia política que s’ha fet aquests últims anys. Però des d’una perspectiva amb distància, sabent el paper que ha tingut fins ara Otegi, que estigui acusat de ser dirigent d’ETA i empresonat és absurd. Ara, tenir Otegi a la presó és rentable a Madrid.

– Què pensa de la situació a Catalunya?

L’escenari és interessant. Del procés de l’estatut es poden treure conclusions sobre el respecte des de Madrid de les decisions que es prenen. Al País Basc mirem de reüll què passa aquí, on l’independentisme pot ser creixent, però després als sondatges els partits independentistes no tenen pas bons resultats. En tot cas, el que passi a Catalunya ens pot donar algunes pistes de com poden anar les coses.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any