Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  15.09.2010  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

El Premi Ramon Llull torna a canviar de mans

Andorra deixa d'organitzar-lo en solitari i a partir d'ara serà itinerant

Men?ame
 

Andorra ja no serà la seu permanent del Premi Ramon Llull, el més ben dotat de les lletres catalanes, amb noranta mil euros. Des del 2007 el convocaven el govern d'Andorra i el Grup Planeta (que el va instituir l'any 1981), però l'any passat Andorra va canviar de govern i les prioritats culturals també han canviat. La Fundació Ramon Llull assumirà el premi i en mantindrà la dotació. Ara l'editorial Planeta espera signar un nou conveni amb la fundació. Si no hi ha entrebancs, el febrer del 2011 el premi es lliurarà a Mallorca.

Sobre la posició del Grup Planeta, fonts del grup han dit a VilaWeb que no farien cap declaració pública fins que no haguessin signat el nou conveni amb la Fundació Ramon Llull, però han recordat que la titularitat del premi era de Planeta. Les negociacions començaran un dia d'aquests i el conveni s'hauria de signar aquesta tardor, perquè el Premi Ramon Llull 2011 s'ha de fer públic al febrer.

VilaWeb també ha parlat amb el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló (membre de la fundació), i aquest ha assegurat que l'assumpció del premi per la Fundació Ramon Llull ja era objecte de conversa al si de la institució. 'Crec que és un fet positiu, perquè totes les grans cultures tenen una llengua que va més enllà d'un territori, i un premi que també va més enllà d'un sol territori.'

Bargalló creu que el nou conveni que s'ha de signar amb Planeta no alterarà els termes de l'anterior, que tot restarà com era, sinó en dos punts: d'ara endavant convocaran el premi el grup Planeta i la Fundació Ramon Llull; i cada any se celebrarà en un territori diferent dels sis que integren la Fundació Ramon Llull.

Una història que ve del 2006

L'1 d'octubre de 2006 el Grup Planeta va convocar la premsa a la seu de la Diagonal de Barcelona. José Manuel Lara i el cap del govern d'Andorra, Albert Pintat, s'havien reunit per discutir certes qüestions (com l'arribada de la companyia aèria Vueling a l'aeroport de la Seu d'Urgell); de tot plegat, solament se'n va fer públic l'acord pel qual el govern d'Andorra passava a ser la seu del Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes. L'acord majorava, a més, el premi, que passava de seixanta mil euros a noranta mil i el convertia en el més ben dotat de les lletres catalanes. El govern d'Andorra hi posava la totalitat de la suma i Planeta publicava el llibre premiat en català i en traducció a l'espanyol i l'editorial Robert Laffont l'havia de publicar en francès.

El primer Premi Ramon Llull andorrà es va lliurar l'1 de febrer de 2007 a Andorra la Vella, en una vetllada literària amb tots els ets i uts i amb un nombre de convidats important, quasi un miler, sobretot personatges de la cultura i de la política dels territoris de parla catalana, a l'estil dels Premis Octubre de València. El premi era un dels envits, en qüestió de llengua i cultura, del govern Pintat.

El primer premiat d'aquesta nova etapa va ser el mallorquí Gabriel Janer Manila amb 'Tigres'. No va ser un títol de gran èxit, sobretot si el comparem amb els dos premis que el van seguir: el 2008 el va guanyar una noia desconeguda d'origen marroquí, Najat El Hachmi, que es va emportar el Llull amb la seva primera novel·la, 'L'últim patriarca'. I el 2009 se'l va emportar el diplomàtic Carles Casajuana amb 'L'últim home que parlava català'. El darrer Premi Ramon Llull a Andorra, el gener del 2010, el va protagonitzar Vicenç Villatoro amb 'Tenim un nom'.

Andorra es treu de sobre el premi

Però la gala del premi 2010 fou més modesta, amb menys convidats. El govern d'Andorra havia canviat de mans, el juny del 2009, i el presidia Jaume Bartomeu. Una de les primeres declaracions de la seva ministressa de Cultura, Susanna Vela, aquell mateix estiu, va ser sobre la política de premis literaris del govern, que s'havia de revisar. I va assenyalar el Premi Ramon Llull adduint raons econòmiques. De fet, els noranta mil euros són un avançament en concepte de drets d'autor, i en el cas de dos premis el govern pot haver recuperat els diners, per l'èxit de vendes aconseguit amb el llibre de Najat el Hachmi i amb el de Carles Casajuana.

La idea de convertir el Ramon Llull en un premi andorrà, el més ben dotat de les lletres catalanes, va ser del govern anterior, d'Albert Pintat, fins al punt que, pocs mesos abans de les eleccions, va renovar el conveni del premi amb Planeta pels tres anys següents. Però el nou cap del govern, Jaume Bartomeu, no se l'ha fet seu, per això el Diari d'Andorra va titular: 'Andorra es treu de sobre el premi literari Ramon Llull'.

La solució, la Fundació Ramon Llull

La solució ha arribat amb la Fundació Ramon Llull, que aplega els governs andorrà, balear i català, en la projecció internacional de la cultura catalana. La Fundació es va reunir ahir (13 de setembre) a Ordino (Andorra). Hi van participar, a més de Jaume Bartumeu, el vice-president del govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller de Presidència del govern de les Illes Balears, Albert Moragues; i el director de l’Institut Ramon Llull (IRL) i de la Fundació Ramon Llull, Josep Bargalló. També Jérôme Parrilla, en representació del Consell General dels Pirineus Orientals; Nunzio Pais, en representació del Síndic de l’Alguer, i Joaquim Puig, batlle de Morella, en representació de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull.

Després de la reunió els representants de la Fundació Ramon Llull van fer pública la decisió de donar un nou rumb al Premi Ramon Llull, assumint-ne l'organització i fent córrer el lliurament del premi pels territoris de parla catalana; i les institucions que formen la fundació pagaran el premi.

Josep Bargalló ha explicat a VilaWeb que la Fundació Ramon Llull no tenia pressupost propi. Per tant, aquest primer any 2011, els noranta mil euros, els pagaran els governs andorrà, català i balear a parts iguals. I a partir del 2012, la dotació serà sufragada pels sis territoris de la fundació (però encara no s'ha decidit el tant per cent que hi aportarà cadascun). Bargalló comenta que el premi més ben dotat de les lletres catalanes recalca la unitat cultural i lingüística.

Men?ame