07.09.2010 - 06:00
Després de l’anunci d’alto-el-foc d’ETA (vídeo), l’esquerra abertzale es troba en el moment decisiu de decidir si es desentén d’ETA, i com, per poder tirar endavant el procés democràtic o si continua esperant que ETA faci el pas definitiu. Així ho veu Mariano Ferrer, prestigiós analista basc i un dels fundadors del diari Egin, que ha explicat a VilaWeb les opcions polítiques que obre l’anunci de diumenge. L’esquerra abertzale ha de prendre posició avui.
En efecte, els portaveus parlaran a migdia del camí que pensen recórrer després de l’anunci d’alto-el-foc. Un camí, segons Mariano Ferrer, que no serà fàcil, perquè ‘a l’esquerra abertzale, encara hi ha qui espera que sigui ETA que prengui les decisions’.
De moment, la posició oficial de l’esquerra abertzale és la que va expressar diumenge (vídeo), en relació amb el comunicat d’ETA: ‘Una aportació de valor inqüestionable per la pau i per la consolidació d’un procés democràtic.’
Els passos cap a la via exclusivament democràtica
Des del mes de febrer, quan Rufi Etxeberria va declarar inequívocament, per primera vegada, que ETA havia de cessar tota activitat armada, fins diumenge, l’esquerra abertzale ha fet uns quants moviments i declaracions en favor de la via democràtica.
El darrer fou divendres, dos dies abans de l’anunci d’alto-el-foc: amb Eusko Alkartasuna va publicar un comunicat en què es proposava un ‘full de ruta’. Aquest full de rut veia possible la declaració d’un alto-el-foc permanent per ETA, sempre que fos ‘verificat internacionalment’; també proposava que es derogués la il·legalització de Batasuna, l’acostament de presos d’ETA, l’acabament dels judicis a organitzacions independentistes, l’establiment de taules de negociació amb la participació de tots els partits i un procés de diàleg entre ETA i el govern espanyol.
En definitiva, tal com fou presentat, el comunicat era el desenvolupament de les Bases d’un Acord Estratègic entre Forces Polítiques Independentistes, aprovat el 20 de juny.
De fet, segons Mariano Ferrer, ‘l’esquerra abertzale orgànica ja fa temps que ha arribat a la conclusió que això s’ha d’acabar, però ho voldria fer de manera que no hi hagués ruptura’. I això és difícil, tenint en compte la situació en què es troba: ‘Difícilment poden fer les coses al ritme que volen, en una situació d’il·legalització, sense capacitat d’actuació orgànica, amb una comunicació difícil amb ETA i amb unes exigències molt peremptòries, que arriben de fora, d’actuar immediatament’.
Desmarcar-se d’ETA
I ara ETA ha pres una decisió, ha fet un pas, per més que no sigui exactament el que li demanava l’esquerra abertzale. ‘El problema és si ETA fa el ronso; està bé que renunciï a les accions armades ofensives, però també pot continuar captant diners i rearmant-se. Fóra bo que ETA digués que l’evolució de la societat indica que la lluita armada ja no és el camí adequat i, per tant, que cal plegar i que faci farà política. Però fins que ETA no digui això…’
Segons Ferrer, ‘la qüestió no és tant què fa ETA, sinó si l’esquerra abertzale es desmarca d’ETA i com’; és l’esquerra abertzale que ha de fer el pas definitiu i deixar estar una cultura política en què és ETA qui pren les decisions. ‘Em temo que és l’esquerra abertzale que haurà de fer el pas i prendre decisions en pro de l’acció política, fet que exclou ETA. Haurà de fer aquest pas i dir a ETA: “Si no véns amb nosaltres, anirem sols”.’
Però dificultats importants entrebanquen aquest pas. ‘L’esquerra abertzale és un moviment complex on hi ha moltes directives i on hi ha moltíssima gent, i cadascú té la seva història i els seus motius. S’ha de ser comprensiu amb aquesta gent; veure la violència d’ETA és fàcil, però s’oblida la història de patiment de l’esquerra abertzale, des del franquisme fins ara. És un col·lectiu molt ferit. Per això, li és molt difícil de fer aquest pas, i a Espanya hi ha poca sensibilitat sobre aquesta dificultat.’
