Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  21.08.2010  15:45

L'ajuntament fa una 'crida a la responsabilitat' en l'acte de rebuda a Laura Riera

El consistori retira els cartells de convocatòria · Riera ha sortit avui al matí de la presó de Brians · Tura confia que la policia impedirà l'acte d'avui al vespre a Gràcia

Men?ame
 

El regidor del districte de Gràcia, Guillem Espriu, ha fet avui una 'crida a la responsabilitat' perquè al vespre no hi hagi cap incident; es manté la convocatòria de l'acte de rebuda a Laura Riera, prohibit ahir per l'Audència espanyola i és previst que hi hagi força presència policíaca, tenint en compte que Interior va dir que faria complir l'ordre de prohibició. La consellera Montserrat Tura ha dit que confiava que la policia impediria l'acte.

La consellera de Justícia ha dit que el delcite pel qual Riera va ser condemnada 'no és motiu de cap homenatge per ningú'. Tura confia que els mossos s'encarreguin de fer complir l'ordre del jutge.

El regidor Gullem Espriu ha dit que l'ajuntament posava 'els mitjans adequats perquè el que pugui passar no afecti la convivència ni la festa'.

Tot anb tot, es manté l'acte de rebuda previst a les set del vespre  a la plaça del Raspall de Gràcia, en el marc de les Festes Populars del barri. En un comunicat, el sindicat CGT Terrassa, en què milita Riera, anima els afiliats a participar en la rebuda i denuncia 'la cultura del terror que l'estat espanyol vol imposar a moviments socials, sindicats i partits polítics alternatius i combatius'. 

Laura Riera ha sortit a primera hora del matí de la presó de Brians I, on havia estat traslladada des de Wad-Ras, després de complir la condemna de nou anys per col·laboració amb ETA.

'Exaltació del terrorisme'

El jutge considera que l'acte suposaria una 'exaltació del terrorisme i una humiliació de les víctimes'. Així, fent cas a les peticions de la fiscalia i de l'associació ultra-dretana Dignidad y Justicia, el jutge prohibeix aquests dos actes i també la marxa de torxes convocada al vespre en suport a Marina Bernadó i Lola López, que compleixen condemna a l'estat francès també per col·laboració amb ETA. A més, Pablo Ruz ha demanat als cossos policíacs espanyols i als mossos d'esquadra que prenguin les mesures necessàries per impedir-los.

Condemnada per col·laboració amb ETA

Riera fou detinguda sota l'aplicació de la llei antiterrorista i condemnada, el maig del 2004, a nou anys de presó per col·laborar amb el comando Barcelona, que va actuar durant els anys 2000 i 2001. El jutge la va considerar culpable d'haver facilitat, mentre treballava a l'Ajuntament de Terrassa, informació al comando Barcelona sobre alguns càrrecs polítics, com ara el regidor del PP de Viladecavalls, Francisco Cano. Tanmateix, en un segon judici, Riera fou absolta de l'acusació d'haver col·laborat en l'assassinat de Cano el 14 de desembre de l'any 2000.

Denúncia de tortures

En els judicis, Riera va denunciar que havia estat torturada durant el període d'incomunicació que preveu la llei antiterrorista espanyola, i va desmentir la declaració per haver-la fet sota tortura. Durant aquests nou anys, en què ha estat membre del col·lectiu de presos i preses polítiques basques, Riera ha estat empresonada sobta el règim FIES, que suposa, entre més, l'aïllament dins la presó, la restricció de trucades i visites i el control d'aquestes.

A començament d'enguany també van sortir de la presó dos catalans més condemnats per col·laboració amb ETA: Zigor Larredonda i Diego Sánchez, que van rebre els respectius actes de benvinguda a Barcelona.

Men?ame