Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  21.08.2010  06:00

Es manté l'acte de benvinguda a Laura Riera, malgrat la prohició de l'Audiència espanyola

Riera ha sortit avui al matí de la presó de Brians · Tura confia que la policia impedira l'acte d'avui al vespre a Gràcia

Men?ame
 

El jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz va prohibir (pdf) els actes de celebració de l'alliberament de Laura Riera, que avui ha primera hora del matí sortit de la presó de Brians, on havia estat traslladada des de Wad-Ras, després de complir la condemna de nou anys per col·laboració amb ETA. Tanmateix, de moment es manté l'acte de rebuda previst a les set de la tarda a la plaça del Raspall de Gràcia, en el marc de les Festes Populars del barri. Montserrat Tura ha declarat que confiava que la policia impedís la celebració de l'acte.

La consellera de Justícia ha dit que el delcite pel qual Riera va ser condemnada 'no és motiu de cap homenatge per ningú'. Tura confia que els mossos s'encarreguin de fer complir l'ordre del jutge.

'Exaltació del terrorisme', segons el jutge

El jutge considera que l'acte suposaria una 'exaltació del terrorisme i una humiliació de les víctimes'. Així, fent cas a les peticions de la fiscalia i de l'associació ultra-dretana Dignidad y Justicia, el jutge prohibeix aquests dos actes i també la marxa de torxes convocada al vespre en suport a Marina Bernadó i Lola López, que compleixen condemna a l'estat francès també per col·laboració amb ETA. A més, Pablo Ruz ha demanat als cossos policíacs espanyols i als mossos d'esquadra que prenguin les mesures necessàries per impedir-los.

En un comunicat, el sindicat CGT Terrassa, en què milita Riera, anima els afiliats a participar en la rebuda a Riera i denuncia 'la cultura del terror que l'estat espanyol vol imposar a moviments socials, sindicats i partits polítics alternatius i combatius'.  

Riera fou detinguda sota l'aplicació de la llei antiterrorista i condemnada, el maig del 2004, a nou anys de presó per col·laborar amb el comando Barcelona, que va actuar durant els anys 2000 i 2001. El jutge la va considerar culpable d'haver facilitat, mentre treballava a l'Ajuntament de Terrassa, informació al comando Barcelona sobre alguns càrrecs polítics, com ara el regidor del PP de Viladecavalls, Francisco Cano. Tanmateix, en un segon judici, Riera fou absolta de l'acusació d'haver col·laborat en l'assassinat de Cano el 14 de desembre de l'any 2000.

En els judicis, Riera va denunciar que havia estat torturada durant el període d'incomunicació que preveu la llei antiterrorista espanyola, i va desmentir la declaració per haver-la fet sota tortura. Durant aquests nou anys, en què ha estat membre del col·lectiu de presos i preses polítiques basques, Riera ha estat empresonada sobta el règim FIES, que suposa, entre més, l'aïllament dins la presó, la restricció de trucades i visites i el control d'aquestes.

A començament d'enguany també van sortir de la presó dos catalans més condemnats per col·laboració amb ETA: Zigor Larredonda i Diego Sánchez, que van rebre els respectius actes de benvinguda a Barcelona.

Men?ame