Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  18.08.2010  16:14

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

La crisi, revulsiu del corredor mediterrani

Nadal, Josep V. Boira, Joan Becat i Joan Amorós opinen a Prada que aviat es podrà corregir el greuge d'infrastructures del país

Men?ame
 

La crisi econòmica afavorirà el corredor mediterrani. En això han coincidit avui a Prada el president de Ferrmed, Joan Amorós; el conseller Joaquim Nadal i els geògrafs Joan Becat i Josep Vicent Boira, que han participat en el debat 'El corredor mediterrani i la construcció d'Europa', en el marc dels actes de la UCE. Tots són optimistes perquè el projecte tiri endavant, i n'han remarcat la importància per al futur del país. 'És un deure patriòtic de reivindicar-lo, tant com condemnar la sentència del TC', ha dit Boira.

El corredor mediterrani és la unió mitjançant el tren i l'alta velocitat d'Algesires fins als països nòrdics, passant per València, Barcelona, Girona i Perpinyà, per a distribuir les mercaderies per a tota Europa. Amorós, que lider un ampli lobby empresarial que reivindica aquest projecte, n'ha repassat les característiques i ha emfasitzat la necessitat que el govern espanyol hi doni suport: si no fos així, el projecte no es podria endegar, la qual cosa perpetuaria els embussos de mobilitat en alguns colls d'ampolla que pateix el nostre país, com el ferroviari de Castelló de la Plana a Tarragona i el de l'àrea de Barcelona.

'L'economia mana'

El finançament europeu necessari per executar les obres no arribarà, doncs, si l'executiu espanyol no qualifica de prioritari aquest corredor, i aposta per una alternativa dins l'estat: el corredor que, des de Madrid, passant pel País Basc, arriba fins a Bordeus. Fins fa ben poc temps, el govern espanyol ha prioritzat aquesta altra opció, però, tal com ha dit el conseller Nadal, 'els fets i l'economia posaran contra les cordes la mala política. L'economia mana'. I el context de crisi, quan les petites i les grans empreses no es poden permetre el luxe de vacil·lar o de perdre temps i diners esperant que s'arreglin infrastructures deficients, pot afavorir el corredor mediterrani. Boira ha recordat que a l'acte organitzat per l'Institut Ignasi Vilallonga a València el mes de maig proppassat (vídeo), tres multinacionals del sector de l'automòbil, Nissan, Ford i Seat, van demanar conjuntament que es fes el corredor mediterrani, perquè, en cas contrari, marxarien. 'Hi ha un canvi de paradigma, perquè ens juguem el país dels pròxims anys', ha reblat el geògraf valencià.

Els impediments: una posició 'aberrant' d'Espanya

De la decisió del govern espanyol, en depèn que d'executar el projecte. I no ha estat fins ben recentment que el ministre de Foment, José Blanco, ha admès que el corredor mediterrani hauria de ser prioritari. Fins ara la priorització de les infrastructures des de Madrid, seguint un ordre radial, l'havia condemnat. El geògraf de la Universitat de Perpinyà Joan Becat ha exclamat: 'És aberrant que Espanya no hagi fet un esforç gran' a favor del corredor mediterrani; aquest és un dels impediments que Becat ha detectat. Però n'apunta algun més, com la posició dels últims governs valencians, contrària al corredor, o el poc interès demostrat pel govern francès, que sempre s'ha mostrat més partidari de l'eix atlàntic de connexió de la península Ibèrica perquè la connexió mediterrània d'alta velocitat, per llevant, amb Europa ja la té resolta.

La deixadesa del govern francès

Becat ha recordat també que el govern francès ha optat sempre per l'estratègia de potenciar l'alta velocitat dins de l'estat i la connexió amb els Països Baixos i Alemanya, però ha tingut més deixadesa amb el sud, de tal manera que queda pendent la connexió entre Perpinyà i Narbona. Això ha afavorit l'aparició de grups de pressió nord-catalans que treballen també perquè el corredor mediterrani reixi.

El to durant tot el debat ha estat optimista, il·lusionant fins i tot per a possibilitat, cada vegada més palpable, que es pugui començar a dibuixar aquest eix que ha d'ajudar a vertebrar el país i a connectar-lo amb Europa. 'És a punt de corregir-se un greuge', ha conclòs Nadal.

Men?ame