Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  17.08.2010  14:59

Es mor l'ex-president italià Francesco Cossiga

Havia criticat la persistència del franquisme ideològic i defensava l'autodeterminació catalana

Men?ame
 

L'ex-president d'Itàlia Francesco Cossiga s'ha mort aquest migdia en un hospital de Roma a causa d'una aturada cardio-respiratòria als vuitanta-dos anys. Senador vitalici, Cossiga havia nascut a Sardenya l'any 1928 i fou un figura clau de la política italiana dels últims cinquanta anys, havia defensat en més d'una ocasió l'autodeterminació catalana.

En aquesta entrevista reconeixia que el seu autonomisme havia nascut de les freqüents visites a Barcelona. Tot just fa dos anys va reclamar que l'estat espanyol reconegués l'autonomia de catalans, bascos i gallecs i va demanar als EUA i la UE que pressionessin el govern espanyol per fer-ho.  

A disset anys, va ingressar a Democràcia Cristiana, i fou elegit per primera volta com a diputat el 1958. L'any 1976, quan tenia 48 anys, fou nomenat ministre de l'Interior, després de ser subsecretari de Defensa en el tercer govern d'Aldo Moro. El seu pas per Interior va produir-se en un del moments més durs amb les Brigades Roges i va acabar dimitint arran de l'assassinat de Moro, el 1978. Un any després, era escollit primer ministre, esdevenint el més jove a ocupar el càrrec fins aleshores. Després de deixar el càrrec i romandre un temps apartat de la vida política, Cossiga fou elegit president del senat el 1983 i dos anys més tard esdevenia el president més jove de la república, amb 57 anys. va deixar el càrrec el 1992, dos mesos abans que acabés el mandat, arran d'una altra polèmica i va optar per centrar-se en el seu paper de senador vitalici. Però el 1998 va crear un nou partit, la Unió Democràtica per la República, amb intenció de constituir una alternativa de centre i recompondre els antics democrstians, però va abandonar la formació un anys després. En els comicis de 2001, va donar suport a Silvio Berlusconi, tot i que després no va votar-lo en la moció de confiança al senat. En canvi, sí que va donar el suport a Romano Prodi el 2006 i, posteriorment, a Berlusconi el 2008.