Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  26.08.2010  06:00

Autor/s: M. S.

'Oda a Espanya', adéu

La crisi del 98 suposa la pèrdua de les darreres colònies espanyoles: Cuba, Puerto Rico i les Filipines

Men?ame
 

L'1 de maig de 1898, els Estats Units destrueixen l'esquadra espanyola i el 3 de juliol té lloc l'últim enfrontament de la marina espanyola davant Santiago de Cuba. El tractat de París, pel qual Espanya renuncia a Cuba, Puerto Rico i Filipines se signa el 10 de desembre del 1898. Maragall, a partir d'un signe col·lectiu com és la llengua, es fa ressò de l'evolució cap al catalanisme de la burgesia catalana, descontenta davant l'incompliment de les promeses del govern espanyol sobre la descentralització administrativa i el concert econòmic ('Poesia' de Joan Maragall. Edició crítica a cura de Glòria Casals. Edicions de La Magrana, 1998).

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, ¯ la veu d’un fill
que et parla en llengua ¯ no castellana;
parlo en la llengua ¯ que m’ha donat
la terra aspra:
en ‘questa llengua ¯ pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

  T’han parlat massa ¯ dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;    
les teves glòries ¯ i els teus records,
records i glòries ¯ només de morts:
has viscut trista.

  Jo vull parlar-te ¯ molt altrament.
¿Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes ¯ vida és la sang,
vida pels d’ara ¯ i pels que vindran:
vessada, és morta.

  Massa pensaves ¯ en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies ¯ a mort els fills,
te satisfeies ¯ d’honres mortals,
i eren tes festes ¯ els funerals,
¡oh, trista Espanya!

  Jo he vist els barcos ¯ marxar replens
dels fills que duies ¯ a que morissin:
somrients marxaven ¯ cap a l’atzar;
i tu cantaves ¯ vora del mar
com una folla.

  ¿On són els barcos? ¯ ¿On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, ¯ no tens ningú.
¡Espanya, Espanya, ¯ retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

  ¡Salva’t, oh!, salva’t ¯ de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

  ¿On ets, Espanya? ¯ No et veig enlloc.
¿No sents la meva veu atronadora?
¿No entens aquesta llengua ¯ que et parla entre perills?
¿Has desaprès d’entendre an els teus fills?
¡Adéu, Espanya!