04.08.2010 - 06:00
‘Donant les joies’ (1891) conté alguns elements de lírica medieval, explica Glòria Casals a l’edició crítica de la poesia (la Magrana, 1998): ‘Primerament, les joies. El poeta en té en compte únicament la brillantor; en cap cas el valor material. Brillantor que associa amb els astres i amb l’aspecte positiu de la llum […]. També l’enumeració de les parts del cos de la dona de dalt a baix és clarament medieval.’ Casals atribueix els elements d’arrel medieval a la influència de les traduccions de Goethe d’aquells anys. Joan Maragall fou molt influït pel romanticisme alemany: va traduir una part de l’obra de Goethe i de Novalis; fou l’introductor de Nietzsche a la península, i es declarà obertament wagnerià.
DONANT LES JOIES
De joies vull cobrir ta cabellera,
el teu coll i el teu pit, braços i mans,
en memòria de totes les carícies
que vagi fent-te i t’hagi fet abans.
Com a pluja els joiells damunt tos membres,
també com pluja els besos meus d’amor:
dessota cada bes vull que s’encengui
com un astre una nova resplendor.
Un joiell cada bes, que resplendeixi,
nit serena, lo noble del teu cos:
pro després el gran jorn, després el dia:
l’esposa sens joiells, tota a l’espòs.
