06.08.2010 - 06:00
Joan Maragall és un burgès del seu temps: freqüenta l’Ateneu Barcelonès, estiueja a Caldetes i és un assidu del Gran Teatre del Liceu. Però al tombant de segle, la burgesia viu d’esquenes a una societat barcelonina complexa i marcada pels atemptats anarquistes. El 7 de novembre de 1893, el Liceu és ple de gom a gom. Maragall també hi és. Des del quart pis, l’anarquista Santiago Salvador llença dues bombes a la platea. Només n’esclata una, però causa vint morts. Maragall queda molt impressionat i al tornar a casa escriu ‘Paternal’.
PATERNAL
Tornant del Liceu en la nit del 7 de novembre de 1893
Furient va esclatant l’odi per la terra,
regalen sang les colltorçades testes,
i cal anar a les festes
amb pit ben esforçat, com a la guerra.
A cada esclat mortal ― la gent trèmula es gira:
la crueltat que avança, ― la por que s’enretira,
se van partint el món…
Mirant al fill que mama, ― a la mare que sospira,
el pare arruga el front.
Pro l’infant ignocent,
que deixa, satisfet, la buidada mamella,
se mira an ell, ― se mira an ella,
i riu bàrbarament.
