Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  19.08.2010  06:00

Autor/s: M. S.

Excelsior, l'aventura intel·lectual modernista

Maragall planteja un nou poema a manera de declaració d'intencions intel·lectual

Men?ame
 

Com fa notar Glòria Casals a 'Joan Maragall. Carnets de viatge' (Diputació de Barcelona, 2010) Maragall parlava al moviment orfeonístic d'aquesta manera: 'El sentiment de Pàtria us farà forts; el sentiment artístic us farà purs. (…) Ascendir, ascendir, amics meus! Terra sou, no la renegueu; més espiritualitzeu-la, feu-la anar tornant al cel. Per l'art i per la Pàtria: Excelsior! (1901). I Glòria Casals diu: És el mateix vitalisme d'arrel nietzchiana que uns anys abans, el 1894, havia quedar reflectit en el poema paradigma de l'aventura intel·lectual modernista: Excelsior.

EXCELSIOR

   Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

  Sempre amb les veles suspeses
        del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

  Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
        sempre al mar, al gran mar noble,
sempre, sempre mar endins.

  Fora terra, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
  no s’acabarà mai més.