30.06.2010 - 19:47
Josefa Asperó, Maria Bruch, Mercè Boixader, Miquela Muns, Montserrat Codina, Montserrat Torrella, Pepita Martí, Pilar Franquesa, Pilar Raubert, Rosa Muns i Teresa Puig, totes elles, d’Olost, van participar en l’elaboració del receptari La cuina d’abans en la nostra memòria. A través del programa Activa’t, per la gent gran, es van fer unes trobades per parlar sobre cuina amb l’objectiu d’estimular la memòria però després d’algunes trobades, el coordinador del programa, Pere Martí, va tenir la idea de fer un llibre. Cinc setmanes després de la publicació, els 300 exemplars ja s’havien esgotat. Així pensen Teresa Puig, Josefa Asperó, Pepita Martí, Montserrat Codina, Mercè Boixader i Rosa Muns, àvies cuineres d’Olost.
Com van aprendre a cuinar?
MªTeresa: En vaig aprendre a casa amb la meva mare i quan em vaig casar vaig acabar d’aprendre’n per mi sola.
Josefa: La meva mare me’n va ensenyar, cuino igual que ella.
Pepita: Jo no n’he après mai, no tenia ni mare ni àvies. A 13 anys ja feia de perruquera i del que anava sentint en vaig acabar aprenent. Tenia un amic que era cuiner d’un restaurant, em donava consells i m’explicava com havia de fer les coses.
Maria: A casa la meva mare tenien una fonda i allà en vaig aprendre, a Can Jep Sala. A les meves germanes no els agradava cuinar, així que em va tocar a mi que era la petita.
Qui cuina a casa vostra?
Nosaltres!
J. Ara cuino per mi però havia arribat a cuinar per cinc homes, com que era l’única dona…em va tocar!
Rosa. Fins ara jo, però ara no puc caminar i ho fan les meves filles. Sempre em pregunten receptes, tinc una filla que és metge i encara l’altre dia em va trucar per demanar-me com fer la vedella.
Quanta estona dediqueu a fer el dinar?
Depèn del què cuinem! A vegades comences a les dotze i d’altres vegades a la una.
P. Jo em vaig acostumar a deixar el menjar preparat per quan feia de perruquera i encara mantinc el costum de deixar les coses apunt.
Montserrat. El cap de setmana sempre tinc molta feina, hi passo hores. És estrany el dia que no ens reunim tots! Jo sóc molt complicada pel menjar, m’agrada fer coses complicades i que tornin, que els agradi. Als meus fills els hi faig caldo per endur-se a casa i quan se’ls acaba, els néts reclamen el caldo de la iaia!
R. Poca estona, perquè ja feia una previsió i hi havia coses que preparava abans, com els canelons.
I el caldo? Suposo que hi esteu una bona estona, no?
Montserrat. Jo hi estic tres hores i mitja a fer el caldo, la meva filla no té pas temps de fer-lo! El començo a les 9.
MªTeresa. Jo a les 11h.
Ho podríeu fer amb l’olla a pressió.
Montserrat: No, no m’agrada fer-hi el caldo, només hi faig els peus de porc.
J. Nosaltres no la fem servir. En vam tenir una però ara l’utilitzem per posar-hi el menjar pel gos.
P. Doncs jo encara guardo les dues primeres que van sortir com a record, considero que és molt útil.
Així, us agrada estar a la cuina?
Sí!
Montserrat. A mi m’havia agradat molt i molt, ara em perdo una mica, ja se sap que amb l’edat es perd la memòria.
P. A mi no, a mi m’agrada tenir les coses preparades i que no hi estigui gaire.
Creieu que abans es menjava més sa que ara?
Segur! Només has de pensar que abans no hi havia pinso.
On compreu el menjar?
Al supermercat. A l’estiu el menjar és millor perquè ja podem treure coses de l’hort, a l’hivern ho hem de comprar tot al súper i no és tan gustós. Acostumem a cuinar del temps perquè així ho vam aprendre.
Menjars preparats en mengeu?
No! No gosaríem ni presentar-los a la taula. Tot i que diuen que és bastant bo, és per la gent que va molt estressada.
Creieu que les dones han d’estar a la cuina?
Tant és un home com una dona! Les coses han canviat molt, depèn de les circumstàncies i ara les dones tenen altres feines i no ho poden fer tot. Hi ha moltes parelles que es parteixen la feina de la casa.䀀
Els vostres marits us han ajudat mai a la cuina?
No (a l’uníson). Només sabien dir si era bo o no. Però els fills, en masculí, sí.
Montserrat: El meu fill sempre cuina, s’ho reparteixen el matrimoni.
Mercè: Jo tinc dos fills, a un no li va agradar mai, però a l’altre sempre venia a mirar com cuinava i ara quan s’ha de fer una paella d’arròs per colla la fa ell.
Quin és l’invent de la cuina que no voldríeu llançar mai?
Tot és fantàstic! El minipimer l’utilitzem molt, el batidor de sempre i també el colador.
Com es va fer el llibre?
Això que t’ho expliqui el Pere…
Pere?
Van acceptar unes normes perquè sinó hagués estat impossible, ens reuníem un cop al mes i cada mes una d’elles explicava una recepta, les altres escoltaven i després hi feien aportacions. És la part de comentaris tècnics del llibre. Ho escrivia i després m’ho emportava a casa per passar-ho a l’ordinador. Al mes següent llegien el què havia escrit i em deien si tot estava correcte. El llibre no era l’objectiu inicial, el què volíem era recuperar receptes antigues i estimular la memòria. Al final ens vam trobar amb 41 receptes sobre la taula i alguna cosa havíem de fer. Les autores són elles, jo només vaig fer la part que elles no podien fer. Són unes mestres de la cuina.
