18.06.2010 - 06:00
Els caps d’estat i de govern dels vint-i-set van decidir ahir a Brussel·les d’instituir un impost sobre les operacions financeres per a sufragar futures crisis financeres i es van comprometre a defensar-lo a la cimera del G-20 de Toronto. Amb això els socis comunitaris esperen evitar que, les crisis del futur, les hagin de pagar els contribuents, com han pagat l’ actual, i també esperen que l’impost doni ‘estabilitat al sistema financer’ de la Unió Europea. Talment va dir-ho el president permanent de la Unió Europea, Herman van Rompuy, en l’última reunió dels dirigents europeus sota presidència espanyola.
A més a més, els dirigents europeus també van acordar de supervisar amb més rigor els pressupostos (abans i tot que passin pel parlament de cada estat), de treballar perquè els estats de l’euro no s’allunyin de la resta de la UE, i d’endurir les sancions contra els socis comunitaris amb dèficit excessiu per impedir que es repeteixin crisis d’endeutament com la de Grècia.
Un rescat de l’economia espanyola?
Els rumors sobre un possible rescat de l’economia espanyola han anat creixent aquests últims dies, sobretot a Alemanya, on els diaris de referència sospiten que el govern de Zapatero haurà de recórrer al fons de 750.000 milions establert per la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional.
El president de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va dir, abans de la cimera europea, que no tenia ‘cap indici’ que l’estat espanyol necessités el rescat europeu. I al final de la cimera, el president francès, Nicolas Sarkozy, va assegurar que els dirigents europeus tenien plena confiança en l’economia espanyola: ‘Considerem que no hi ha dificultats. L’anàlisi, molt clara, que hem fet els vint-i-set és compartida pel Banc Central Europeu i per la Comissió Europea.’
Dilluns la Comissió Europea no solament va desmentir que el rescat d’Espanya fos imminent, ans va acusar Alemanya i tot de conspirar amb uns rumors que no passaven de ser ‘especulació retorçada’. Però els socis comunitaris continuen tement que Espanya no faci fallida, sobretot perquè, poc abans d’activar d’urgència el mecanisme de rescat a Atenes, tant la CE com el govern grec també negaven la situació. A sobre, segons l’estudi trimestral de banca i de mercats financers publicat pel Banc Internacional de Pagaments, la banca europea, especialment la francesa i l’alemanya, ha fet préstecs als sectors públic i privat, empresarials i financers, espanyols per valor de 602.000 milions d’euros. Una suma que perilla, si l’economia espanyola s’enfonsa.
Els vint-i-set, doncs, es van reunir ahir per marcar la direcció que han de seguir les finances europees els anys venidors, amb la finalitat d’assegurar l’estabilitat de la unió econòmica i monetària. Amb aquest designi proposen més disciplina fiscal, més coordinació de la política econòmica estatal (per exemple, presentant l’esborrany dels pressupostos generals de cada estat abans de ser aprovats) i una supervisió estricta dels mercats financers.
Publicaran les proves de resistència dels principals bancs europeus
Els estats assistents a la cimera d’avui van acordar també de fer públiques, la segona quinzena de juliol, les proves de resistència fetes als grans bancs europeus per a comprovar-ne el grau de fermesa contra la crisi. ‘La nostra prioritat és un sistema bancari sòlid i saludable. Hem acordat que les proves de resistència es publicarien la segona quinzena de juliol’, va dir Van Rompuy. La publicació de les proves ‘ajudarà a dissoldre les sospites no fonamentades sobre la solvència de les entitats europees i permetrà d’enfocar les possibles dificultats encara no resoltes’, va dir el president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso.
