17.06.2010 - 06:00
El catedràtic de Llengua Catalana Joan Solà pronunciarà avui la seva última lliçó com a docent de la Universitat de Barcelona. Solà es jubila, encara que continuarà lligat a la universitat en qualitat de professor emèrit. Solà pronunciarà la lliçó ‘Construcció d’una sintaxi normativa: criteris, exemples’, en el marc d’un màster d’estudis avançats de llengua i literatura catalanes. L’exposarà a l’Aula Magna a les 18.00. L’accés és restringit als alumnes del màster, però es podrà seguir en directe via internet.
Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d’Urgell, 1940) és avui un referent acadèmic i del món intel·lectual català. És un lingüista conegut, fins i tot popular, per les col·laboracions que ha fet durant anys a mitjans de comunicació com ara TV3, Diari de Barcelona, El Món i, sobretot, al suplement de Cultura del diari Avui, on té la columna ‘Parlem-ne’.
Ara fa gairebé un any va demanar als diputats del Parlament de Catalunya que emprenguessin accions per tal que el poble català no se sentís subordinat a cap altre. Aquesta era la primera vegada que, d’acord amb l’article 178 del reglament de la cambra, el parlament convidava una personalitat, notable per la seva ‘significació institucional, política, social, científica o cultural’, a intervenir-hi (vídeo).
Poques setmanes abans, també el juny del 2009, Solà havia rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. En aquella ocasió, va insistir en la responsabilitat dels polítics. Va dir que un poble havia d’aspirar a ser màximament independent i a tenir una llengua rica; que el problema dels catalans era que els polítics no ens creuen com a poble. ‘El polític no arrisca més que allò que percep que els seus ciutadans li demanen, però la societat no demana res, perquè té prou feina a sobreviure. La culpa sempre és de qui governa.’
Coincidint amb el premi d’Honor, va publicar el llibre ‘Plantem cara‘, que va ser un èxit editorial de la Magrana. El llibre recollia els articles publicats al diari Avui entre el 1998 i el 2008. Arran d’aquesta publicació i dels reconeixements tributats a Solà, VilaWeb el va entrevistar (‘Joan Solà: Aquí no hi ha pau lingüística‘). Entre més coses va dir: ‘Ens hem de plantejar seriosament qui som, què volem ser, cap on anem i com ho hem d’aconseguir. Des de la transició observo que els polítics esquiven de plantejar-se les coses amb realisme. I llancen aquella frase que a mi em produeix una revolució interna, que és que aquí hi ha pau lingüística. Aquí, senyors, no hi ha pau lingüística; aquí el que hi ha és una part de la societat que viu precisament angoixada per la lingüística, i els altres no tenen aquesta angoixa perquè nosaltres cedim’ (vídeo).
Joan Solà és autor d’una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i matèries de lingüística i sociolingüística diverses. A més, codirigeix amb Jordi Mir l’edició de les Obres completes de Pompeu Fabra (primer volum aparegut el 2005), i és editor de L’obra de Joan Coromines: cicle d’estudi i homenatge (1999) i director de la ‘Gramàtica del català contemporani’ (2002).
L’any 2003 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat al mèrit científic i tecnològic, i dos anys després el govern català li va concedir la Creu de Sant Jordi. Més tard va arribar el Premi d’Honor, que es va sumar a un estol de distincions i reconeixements per tota una trajectòria professional dedicada a la llengua catalana. El 2009 va ser elegit vice-president del IEC; la Universitat de Lleida li va conferir el doctorat honoris causa; va completar la part que mancava de la primera gran gramàtica normativa del IEC (la sintaxi, la seva especialitat, en què treballa des del 2001).
