Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  27.05.2010  20:00

Autor/s: Martí Crespo

El refranyer, a l'era d'internet

Men?ame
 

Si hi ha alguna iniciativa blocaire relacionada amb la llengua o la literatura catalanes, ja no sorprèn que al darrere hi hagi, almenys, el nom de Víctor Pàmies. Aquest lingüista barceloní establert a Vallromanes (Vallès Oriental) ja fa temps que dedica una part del seu temps a dinamitzar iniciatives digitals. El 2008 es va implicar en l'Abloccedari, l'homenatge de la xarxa al poeta Joan Brossa en ocasió dels deu anys de la seva mort. I aquest 2010, el seu nom ha estat present en l'homenatge blocaire a un altre poeta, Salvador Espriu, mort ara fa vint-i-cinc anys. Entre totes dues dates, el 2009, encara va tenir temps de fer un petit però interessant estudi estadístic, La perdurabilitat dels blocs, sobre la vitalitat dels dietaris personals digitals a casa nostra. No és casual tot aquest interès: és autor de com a mínim una dotzena de blocs. Tanta activitat sembla que no cansa Pàmies, que ja en porta una altra de cap, lligada a la seva passió més pregona: la paremiologia.

Refranys.com

Entre la dotzena de blocs rere els quals hi ha la ment i la mà de Víctor Pàmies, sorprèn l'alt percentatge de dedicats als refranys, dites, frases fetes i proverbis: Biblioteca paremiològica, Diccitionari, Dites i frases fetes, Enciclopèdia paremiològica, Paremiologia didàctica, Paremiosfera, Refranyer català-castellà, Refranyer temàtic, Un polsim de refranys… El domini Refranys.com també és seu, i sota el títol 'Paremiologia catalana' hi desemboca la majoria de l'activitat i recerca paremiològica que porta a terme en tots aquests blocs. Però és del seu dietari principal, Raons que rimen, d'on ha posat en marxa la seva última proposta digital: establir el 'top ten' dels refranys catalans. Des del març demana als internautes catalanoparlants que li comuniquin quines són les deu dites i frases fetes que més tenen presents, per determinar quines són les més populars. De moment, ja hi han participat un miler d’informants, principalment del català oriental. Per donar certa garantia a l’enquesta, Pàmies ha fet una crida a la participació, especialment dels racons del territori on fins ara n’hi ha hagut menys.

Banc de dades Badare

En el fons de tota la tasca paremiològica de Víctor Pàmies hi ha la idea que els refranys, nascuts en l’oralitat i de societats poc alfabetitzades, van saber trobar el seu lloc en l’època del paper i l’escriptura en forma de reculls temàtics, diccionaris i monografies locals. I ara, en l'era d'internet, creu que tenen la possibilitat de fer el salt a la xarxa. Hi coincideix, en aquesta visió, José Enrique Gargallo, professor del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona. Col·laborador de la revista Paremia.org, Gargallo també és l'impulsor de Badare, un banc de dades digitalitzat de refranys del calendari i meteorològics en l'àmbit de les llengües romàniques. En vista de la manca d'una sistematització referent a aquesta faceta de la paremiologia comparada, va sorgir la idea d'elaborar un banc de dades sobre refranys del calendari en les llengües i varietats de la Romània europea. La web es va obrir al final de 2006 i 'pretén donar a conèixer la riquesa d'aquesta faceta de la cultura popular que són els refranys meteorològics, com a mostra de comunitat cultural dins el món romànic', explica Gargallo. El projecte Badare, justament, planarà avui i demà per damunt del Segon Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics, organitzat pel mateix Gargallo a la Universitat de Barcelona.

Men?ame