21.05.2010 - 10:02
Craig Venter, el pioner del genoma humà, assegura en un estudi publicat a la revista ‘Science‘ que ha aconseguit crear la primera cèl·lula viva sintètica a partir d’un genoma desenvolupat al laboratori. ‘És la primera espècie autorreproduïble del planeta. El pare és un ordinador’, ha dit Venter. El seu equip espera amb el temps fer servir aquesta versió sintetitzada d’un bacteri per crear microorganismes fets a mida.
El científic ha presentat el resultat com un èxit històric que obrirà camí a la creació de bacteris útils per dissenyar vacunes, produir biocombustibles o organismes que puguin aspirar el diòxid de carboni de l’atmosfera. ‘Anem cap a una nova revolució industrial’, ha conclòs.
Craig Venter i el seu equip han desenvolupat la investigació als seus laboratoris de Maryland i Califòrnia. En l’estudi publicat a la revista ‘Science‘, l’equip de Venter diu que va treballar amb una versió sintètica de l’ADN procedent d’un petit bacteri anomenat Mycoplasma mycoides, transplantat a un altre microorganisme anomenat Mycoplasma capricolum, del qual se’n va extreure gairebé tot el seu interior.
Després de molts inicis fallats, el nou microorganisme va néixer i va començar a reproduir-se en el tub d’assaig del laboratori.
‘Pensem que aquest és un pas important, tant científicament com filosòficament. Sense cap mena de dubte ha canviat el meu punt de vista sobre la definició de la vida i sobre com funciona la vida’, ha conclòs Venter.
Altres experts citats per mitjans com la BBC ja s’han afanyat a demanar prudència i a advertir dels perills d’aquestes pràctiques. La doctora Helen Wallace, de l’organització GeneWatch del Regne Unit, una entitat que controla l’evolució de les tecnologies genètiques, ha afirmat que els bacteris sintètics poden ser perillosos. ‘Deixar anar nous organismes al medi ambient, pot ser més nociu que positiu’, ha dit.
El ‘The New York Times‘, citant altres científics, també posa en dubte que els avenços anunciats per Venter puguin ser aplicats en el camp dels biocombustibles. Els experts adverteixen que es necessitaran anys per dissenyar nous organismes, i mentrestant el progrés cap a la fabricació de biocombustibles ja s’aconsegueix amb mètodes convencionals d’enginyeria genètica en la qual es modifiquen organismes existents.
