Notícies

Dimarts  04.05.2010  20:00

Autor/s: Martí Crespo

Trenta anys sense Tito... ni Iugoslàvia

Men?ame
 

El 4 de maig de 1980 es va apagar a la capital eslovena, Ljubljana, el mariscal Josip Broz 'Tito', el pare de la Iugoslàvia socialista i autogestionària. Si fos viu, avui seria incapaç de reconèixer l'estat que des de 1943 va controlar fèrriament des de la secretaria general del Partit Comunista iugoslau. Sols deu anys després de la seva mort, la República Federal Socialista de Iugoslàvia (formada per Bòsnia, Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia) es va començar a desfer arran de l'enèsima guerra balcànica, i va donar lloc a uns quants països independents: Eslovènia (des de 1991), Croàcia (1991), Bòsnia i Hercegovina (1992), Macedònia (1991), Montenegro (2006), Kossovë (2008), Sèrbia... i l'autoproclamada República Srpska a Bòsnia. De Iugoslàvia, ara mateix, només en resta una versió virtual, Cyber Yugoslavia, que es manté amb penes i treballs a la xarxa i que no pot ni usar el domini .yu, desactivat definitivament el 30 de març.

Josip Broz 'Tito' va néixer el 7 de maig de 1892 al poble de Kumrovec (aleshores dins l'Imperi austrohongarès, actualment a Cròacia). De pare croat i mare eslovena, es va formar militarment a l'Exèrcit imperial, però va aconseguir renom amb els partisans comunistes durant la segona guerra mundial. Prèviament havia participat activament en el reclutament de combatents per a les Brigades Internacionals, amb les quals va lluitar a la guerra de 1936-1939 i on va rebre el sobrenom de 'Tito'. Arran de la invasió nazi dels Balcans, el 1941, el Partit Comunista iugoslau va encapçalar la resistència. El mariscal Tito, aleshores ja secretari general del partit, va saber aglutinar els pobles de Iugoslàvia contra l'enemic alemany, que van acabar expulsant dels Balcans.

Al final de la guerra també va ser capaç de reunificar el país, per mitjà d'un control ferri i amb un règim molt personalista. Allunyat progressivament de la influència soviètica, el 1948 el Partit Comunista de Iugoslàvia va ser expulsat de la Internacional Comunista (Komintern). La República Federal Socialista de Iugoslàvia es definia, en clau interna, com una federació de sis repúbliques amb àmplies competències, sota un règim econòmic basat nominalment en l'autogestió; i en clau externa, va apostar per la neutralitat en plena guerra freda i va esdevenir el referent internacional dels anomenats països no alineats, molts dels quals sorgits dels processos de descolonització de l'Àfrica i l'Àsia.

El model iugoslau, amb tot, es va començar a esquerdar abans i tot de la mort de Tito. La crisi econòmica mundial de 1973 va agreujar el deute extern i la desocupació del país, i en va perjudicar les exportacions. El socialisme teòricament autogestionari de mercat va quedar tocat. L'altre pilar del projecte titista, el caràcter multiètnic de l'estat federal, va paralitzar políticament el país amb la introducció, el 1974 (mitjançant una Constitució de quatre-cents sis articles, una de les més extenses de la història), d'un complex sistema de votació per a les sis repúbliques i del sistema de veto per a les decisions finals. La mesura va contribuir a encallar el sistema polític, a confrontar les seccions locals del partit únic i, en darrera instància, a fomentar l'independentisme de les repúbliques al si de Iugoslàvia.

Men?ame