26.04.2010 - 06:00
Més de 265.000 electors van votar ahir sobre la independència en algun dels 212 municipis que havien convocat una consulta popular; en total, un 20,2% de l’electorat. És un punt inferior a la participació del 28-F, però el volum de població convocat i el tamany de les ciutats era aquesta vegada més gran i hi havia unes quantes capitals de comarca, que han tingut un èxit de participació desigual: Olot i Valls, del 26%, i Lleida, del 8,2%. A Reus, on va votatr el president del Parlament, Ernest Benach, hi va haver 14,7% de participació. El ‘sí va imposar-se amb un 92,2% dels vots; el ‘no’ n’obtingué el 5,3%. Podeu veure aquest debat de VilaWeb TV amb Josep M. Fonalleras i Josep M. Terricabras, que analitzen aquesta tercera tanda.
El portaveu de la Coordinadora, Uriel Bertran, després de saber-se els resultats de participació, també va subratllar la transcendència de la jornada. I va celebrar la dada de participació, malgrat admetre la dificultat de mobilitzar l’electorat en grans ciutats. Bertran també va recordar que amb aquestes dades, sumades a les de les anteriors consultes, la participació total era d’un 22% i que això significava que en les tres tandes havien votat més de mig milió d’electors sobre la independència. Després de l’experiència d’ahir, Bertran va dir que ja no feia por fer la consulta a Barcelona, prevista per al 10 d’abril de l’any que ve.
Bertran també va destacar que la quantitat de vots afirmatius acumulats en les tres tandes, sobre un electorat de poc més de dos milions de possibles votants, tenia més suports que no quatre dels sis partits amb representació al Parlament de Catalunya: Ciutadans, ICV, PP i Esquerra. ‘El sí adopta una posició política de país forta i el nou consens ara és el dret de decidir’, va declarar Bertran.
Càrrecs electes votant
En aquesta convocatòria ha destacat la presència de càrrecs electes de CDC i d’ERC votant a les respectives poblacions. Per part dels republicans van votar els consellers Jordi Ausàs, a la Seu d’Urgell, i Josep Huguet, a Manresa. I també ho va fer Ernest Benach, a Reus, que va declarar que la jornada d’ahir era històrica. ‘És emocionant, especial i, a més, té un punt d’històric, davant de testimonis de diversos països i dels ciutadans de Reus, dipositar un vot en una consulta organitzada per la societat civil que planteja quin ha de ser el futur del país’, va dir Benach.
Huguet va votar acompanyat del president d’ERC, Joan Puigcercós, que va declarar que el Tribunal Constitucional era el ‘passat’ i que les consultes eren el ‘present’ i el ‘futur’ del país i de les persones que s’havien mobilitzat per la independència de Catalunya. Puigcercós va demanar de nou a CiU, PSC i ICV que prenguessin nota dels resultats de les consultes perquè ‘quan hi ha objectius comuns es pot treballar de forma conjunta’.
Per part de CiU, també van votar uns quants diputats: Carles Puigdemont ho va fer a Girona, des d’on va destacar les cues que hi havia per dipositar la papereta. En canvi, un altre gironí, el socialista Joaquim Nadal, va dir que no votaria perquè considerava que el procés havia aixecat unes ‘expectatives errònies’ i creia que aquests plantejaments s’havien de fer ‘sobre la realitat i no sobre la ficció’.
També per part de CiU, Dolors Batalla va votar a Valls, Santi Vila, a Figueres i Salvador Esteve, a Martorell. Esteve, que també és president de la Associació Catalana de Municipis, va dir que votava afirmativament, però que no sabia què votaria en una consulta oficial. També per part de CiU, va votar, a Olot, el diputat al Congrés espanyol Pere Macias.
