Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Entrevista a

Dijous  22.04.2010  14:10

Autor/s: Raquel Estrada Roig

Novetats literàries de l'Alt Camp

Aquest Sant Jordi es podran adquirir noves obres d’autors de Valls i de l’Alt Camp, Vilaweb Valls els entrevista. També han aparegut llibres procedents de concursos literaris, i iniciatives editorials que promouen l’obra d’autors locals.


Vilaweb Valls ha entrevistat quatre persones de l’Alt Camp que treballen per a la divulgació de la literatura. Els hem demanat que ens presentin les seves noves obres i que ens parlin sobre els hàbits de lectura, a partir de les dades que han aparegut sobre el baix nombre de lectors a tot al país i sobretot a la comarca.

L’escriptora vallenca Margarida Aritzeta és autora, entre altres, de la novel·la La maleta sarda (Columna), que es presentà el mes de març.

Xavier Aguadé és un dels impulsors del Premi Mossèn Romà Comamala de narrativa curta, que atorga l’Ajuntament de Vilabella des de fa nou anys. L’obra guanyadora i les finalistes de cada edició es publiquen en un nou volum.

Joan Guasch és autor del poemari Llibre d’oracions (Òmicron).

Magí Sunyer és escriptor i director de la col·lecció Biblioteca Narcís Oller, de Cossetània Edicions. 

 

Margarida Aritzeta. Pot resumir l’argument de La Maleta Sarda?

Manu Uriarte, dedicat a la compravenda de llibres antics, viatja a Perpinyà per trobar-se amb Ferdinand Torrentà, un bon client que li ha escrit una carta on afirma tenir en el seu poder un singular i valuós exemplar publicat el 1502 pel conegut tipògraf Hans Rosenbach. Però el vell Torrentà no es presenta a la cita i Manu va a buscar-lo a casa seva: en arribar-hi, se’l troba assassinat i la casa escorcollada. Algú hi busca alguna cosa. Aterrit, Manu recull alguns llibres i, amb les claus de la casa, fuig de Perpinyà. La trucada de l’advocat de Torrentà, una maleta plena de documents en sard i la fotografia d’un home enigmàtic anomenat Malvaggio, portaran Manu a viatjar fins a l’illa de Sardenya, al cor de la Barbàgia, on descobrirà que el seu client guardava un misteriós secret... Com més estira el fil, més s’embulla la troca.

Quin creu que és el seu públic? Creu que compta amb un bon nombre de lectors a l’Alt Camp?

La maleta sarda no és una novel·la local, però hi surten escenaris propers, hi ha intriga i elements que poden copsar l’atenció de qualsevol, sigui d’on sigui.

Coneix les dades extretes dels baròmetres de lectura que situen l’Alt Camp com la comarca on es llegeix menys i Catalunya entre les comunitats de l’Estat amb menys lectors?

Vaig veure les dades i la veritat és que em van fer pensar. Tot i això, no hi he aprofundit prou, i abans de dir-ne alguna altra cosa, m’agradaria veure a partir de quina mostra s’han elaborat. Si la informació s’extreu d’una mostra petita resulta que hi ha poca mostra, és difícil. Si fos àmplia i significativa, encara seria representatiu.

Creu que és suficient la promoció que es fa de la lectura des de l’administració i des de les escoles? I de la lectura de l’obra dels autors locals?

Penso que les escoles fan una bona feina, el que passa és que més enllà hi ha poc suport. Tampoc em sembla que la feina de promoció hagi de ser de l’Administració. Si que hi han de posar els mitjans, però el de la lectura és una qüestió d’hàbit social. El que passa és que després de l’escola no continuem llegint, tenim altres coses que ens prenen el temps.

Què està llegint ara mateix?

He acabat el darrer de l’Andrea Camillieri, La pista de sorra.

Quins llibres recomanaria?

N’hi ha tants que és molt complicat. Recomanaria que es comprin més d’un llibre i que, com a mínim, un sigui d’algú de l’Alt Camp. Fa uns quants anys que hem descobert que som prous i que com a mínim un dia a l’any hem de dedicar un moment a algun autor d’aquí. En compraria un de Gabriel Guasch, que és un poeta esplèndid de Valls, o algun de Narcís Oller. També hi ha el nou llibre del poeta Joan Guasch, Llibre d’oracions.

Xavier Aguadé. Què els va portar a convocar aquest certamen literari a Vilabella?

Va ser quan va morir Mossèn Romà Comamala, des de l’Ajuntament. Ell era escriptor i, aconsellats per altres que el coneixien, el varem organitzar. El premi d'’aquest any és L’eixida i altres relats, del manresà Josep M. Bertran Teixidor, i l'editarà Cossetània.

Quin creu que és el públic que s’interessa per les obres que provenen del concurs?

Tenen un públic reduït, és narrativa curta. Però també són molt fàcils de llegir: a vegades són lectures "de tren", "de metro", que en un viatge les pots enllesti.

Creu que és suficient la promoció que es fa des de l’administració i des de les escoles de la lectura? I de la lectura de l’obra dels autors locals?

Des de les escoles crec que sí que s’incentiva, el que falla és la societat en general. Els nens tenen moltes coses, com ara els videojocs, que van en perjudici de la lectura, i si tampoc veuen els pares llegir, malament. A la comarca potser falta una mica d’impuls, trobar escriptors 'mediàtics'.

Què està llegint ara mateix?

Vaig començar a llegir Fin, de l’escriptor gallec David Monteagudo.

Quines lectures recomanaria?

L’escriptora sueca Asa Larsson és una bona opció. El que no recomanaria mai és qualsevol llibre d’aquells de personatges televisius ni mediàtics. Els autors del Premi Mossèn Romà Comamala precisament es queixaven d’això. Es consideren de tercera divisió perquè no poden lluitar contra aquests… Per Sant Jordi també en buscaré algun en llengua catalana. D’autors de l’Alt Camp, n’hi ha poques novel·les.

Joan Guasch. Defineixi breument la seva obra.

Aquest és el primer llibre que publico en solitari. Tinc altres treballs en reculls col·lectius. El Llibre d’oracions prové d’un premi literari al que em vaig presentar i l’editor en va recomanar la publicació. És un recull de poemes que parla sobre els rituals de la vida quotidiana, d’allò que fem tots cada dia, com ara rentar els plats, però també diu moltes coses vitals.

Quin creu que és el seu públic? Creu que disposa d’un bon nombre de lectors a l’Alt Camp?

Tinc un públic proper: les persones que tinc més a prop són les úniques que me n’han dit alguna cosa. L’editor, durant la presentació, en va dir coses molt interessants, també. Penso que si fas poesia encara és més difícil trobar lectors, però hi ha molta gent que n’escriu i això també vol dir que fa temps que en llegeix.

Coneix les dades extretes dels baròmetres de lectura que situen l’Alt Camp com la comarca on es llegeix menys, i Catalunya entre les comunitats de l’Estat amb menys lectors?

No estava gaire al corrent d’aquestes dades, però crec que sovint aquestes enquestes no tenen en compte algunes dades importants perquè la mostra que fan servir sigui representativa, com ara el percentatge d’immigrants que hi ha a cada lloc.

Creu que és suficient la promoció que es fa des de l’Administració i des de les escoles de la lectura? I de la lectura de l’obra dels autors locals?

Potser la Generalitat fa el que ha de fer, però després cada funcionari dels diferents nivells de l’Administració pot fer-ho d’una altra manera. A Valls, per exemple, hi ha un model de biblioteca hermètic que limita molt els serveis que se’n podrien esperar. Els autors locals no crec que es facin gaire visibles. En general, sempre es potencien els mateixos autors coneguts. També pot ser que els que escrivim no dipositem gaires energies en promocionar-nos, a vegades.

Què està llegint ara mateix?

Llegeixo El naixement d’una bona consciència (Ara llibres), d’Eudald Carbonell, i Caos calmo (Anagrama), de Sandro Veronesi.

Quins llibres recomanaria?

La millor recomanació que es pot fer a algú és que llegeixi el que li agradi. El darrer que vaig llegir i que em va agradar molt és La lladre de llibres, de Markus Zusak (La Campana). Les meves lectures són molt variades, passen per la poesia, la novel·la (també de ciència ficció) i l’assaig.

Magí Sunyer. Ens pot parlar del contingut de la col·lecció Biblioteca Narcís Oller?

Aquesta és una col·lecció de Cossetània, amb l’assessorament de la Societat Narcís Oller, que té l’objectiu de publicar tota l’obra escrita de Narcís Oller, llibre per llibre. En surten dos volums per any, els darrers són Rurals i urbanes i La papallona. Creiem que el públic ho ha de rebre en un format que sigui agradable de llegir, més còmode que el de les obres completes. D’aquesta manera la gent potser ho rep amb més normalitat.

Quin creu que n' és el seu públic? Creu que a l’Alt Camp Oller disposa d’un bon nombre de lectors?

La col·lecció no va adreçada només a l’Alt Camp, sinó malament… Ara bé, la gent de l’Alt Camp hi hauria de tenir un interès especial perquè l’autor parla d’aquest entorn i dels seus paisatges.

Coneix les dades extretes dels baròmetres de lectura que situen l’Alt Camp com la comarca on es llegeix menys i Catalunya entre les comunitats de l’Estat amb menys lectors?

No, però em sorprenen. Les hauria de veure per poder parlar-ne

Creu que és suficient la promoció que es fa des de l’Administració i des de les escoles de la lectura? I de la lectura de l’obra dels autors locals?

Penso que s’hauria de promocionar més la lectura, i també s’ha de destacar que a vegades tenim la idea que es protegeix molt la literatura catalana, però hi ha dades que demostren que això no és ben bé així: es protegeix més, per exemple, la d’Andalusia.

Li sembla que els autors locals són prou visibles en el seu entorn?

Crec que els autors locals són més visibles ara que abans. S’ha de procurar promocionar-los, però un autor de literatura crec que ha de tenir en compte que el seu àmbit és el que abasta la seva llengua, ha d’ambicionar tenir com a públic tot aquell qui llegeix en llengua catalana.

Què està llegint ara mateix?

Ara mateix llegeixo el llibre La nacionalització de la sardana (Rafael Dalmau Editor), del reusenc Pere Anguera.

Quins llibres recomanaria?

L’últim llibre de la reusenca Rosa Pagès, Àngels de pedra (Cossetània), penso que és una bona novel·la.