15.04.2010 - 19:31
El projecte ha d’unir sense transbords Vilanova i la Geltrú i Mataró, passant per Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. La línia orbital ferroviària representa una de les infraestructures més reclamades des dels municipis de la segona corona metropolitana, tant per part de les administracions com per la societat civil, un projecte que ja es plantejava a la Segona República i que ara sembla que comença a fer passos ferms.
Ahir al matí Joquim Nadal va fer pública l’aprovació del Pla Director Urbanístic, que representa la reserva de sòl per part de la Generalitat per a la futura construcció de la Línia Orbital Ferroviària. La línia que ha d’unir els principals municipis del Garraf, el Penedès, el Vallès Occidental i Oriental i el Maresme, donarà, segosn el conseller, servei a més de 96.000 usuaris a partir del 2026 data en què està previst acabar-ne la construcció.
Un pas quasi definitiu
Amb la reserva de sòl que ha realitzat la Generalitat el projecte sembla que pren una nova dimensió i comença per fi a perfilar-se com una realitat propera. Ara però li toca a l’Estat moure fixa i iniciar els treballs de l’estudi informatiu, després de comprometre’s l’any passat a finançar les obres. Unes obres que fan referència a 78 kilòmetres de via i 23 estacions de nova construcció, d’un total de 120 kilòmetres de recorregut i 42 estacions que preveu el traçat.
Si l’Estat fa la seva feina, segons el Departament de Política Territorial i Obres Públiques la construcció de la línia podria iniciar-se el 2015, any en què caduca l’actual pla de rodalies i comportarà una inversió d’uns 4.000 milions d’euros.
Una demanda històrica de la societat civil
La infraestructura, que ja es va començar a plantejar en temps de la Segona República, ha estat una de les màximes reivindicacions de les entitats ecologistes de la zona des de fa més de vint anys, i d’uns anys ençà també de diverses entitats enfocades a la mobilitat. La Campanya Contra el Quart Cinturó, l’Adenc o d’altres n’han reclamat durant anys la seva construcció com a contrapartida a la constant construcció de noves vies de mobilitat enfocades al transport motoritzat privat. També Sabadell Cruïlla o en l’actualitat l’entitat hereba Via Vallès, n’han reclamat la necessitat com a eina capdal per a una futura vertabració sostenible del país.
.
Enllaços
Array
