08.04.2010 - 06:00
Jaume Ciurana va ser fundador i destacat militant de Convergència Democràtica de Catalunya durant els primers anys de la represa democràtica. Però avui se’l recorda sobretot per la seva aportació al coneixement i difusió dels vins de Catalunya. Era doctor en farmàcia i enòleg. La seva passió eren els vins i es va dedicar a aquest sector fins que es va morir, prematurament, als cinquanta anys. El 1979 va escriure i publicar, a instàncies de la Generalitat de Catalunya de l’època Tarradellas, el llibre ‘Els vins de Catalunya’, una obra fonamental pel coneixement i difusió de les denominacions d’origen catalanes.
El seu fill, Jaume Ciurana, ha recordat a VilaWeb que el 9 de gener del 2011 farà vint-i-cinc anys que l’enòleg es va morir (operat d’una hèrnia, va patir una embòlia hores després de l’operació). La família vol aprofitar l’efemèride per obrir una web dedicada a Ciurana, mostrant tant la seva tasca en el món de la política com en el món dels vins. I posaran a l’abast els textos del llibre ‘Els vins de Catalunya’, conferències, fitxes sobre el procés de tast de vins etc.
Jaume Ciurana (fill) diu que no s’explica la trajectòria del seu pare sense tenir en compte tres elements: la seva passió pel país; la seva formació científica; i les seves arrels familiars, que procedien de Falset. Ciurana era farmaceutic com el seu pare, però no va exercir mai. Als anys setanta va estudiar enologia a Bordeus i va entrar a treballar als laboratoris d’anàlisi de vins de Masia Bach (que llavors encara no formava part del grup Codorniu). Poc temps després Ciurana va entrar a Codorniu, que el va fitxar per engegar els vins de Raimat. Ell va ser el creador de les marques Clos Abadia i Clos Clamor, dos noms que no es podien traduir.
L’any 1979, en època del Tarradellas, el conseller Roig li va encarregar el llibre ‘Els vins de Catalunya’, que va tenir un èxit impensable, tot un fenomen. Al 1980, Jordi Pujol, que ja era president de la Generalitat, li va oferir la direcció general de l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), que Ciurana va crear i definir. El seu fill destaca el treball de fons que va fer amb les denominacions d’origen, primer en la lluita competencial i després per canviar hàbits i actituds. Ciurana va dirigir l’INCAVI fins el 1985, quan va dimitir per desavinences amb el conseller d’agricultura Miró i Ardèvol. I va tornar a Codorniu, fins a la seva mort, poc temps després.
Jaume Ciurana (fill) destaca la visió que va tenir el seu pare per l’aposta de la qualitat, per creure i ajudar les comarques més deprimides, per canviar el vi a granel pel vi embotellat, per apostar per la comercialitzacó i per les DO com a garantia de qualitat.
‘Els vins de Catalunya’
El llibre ‘Els vins de Catalunya’ s’inicia amb un paràgraf on es diu que el llibre és un homenatge a la pagesia. Ja d’entrada, Ciurana remarca que el llibre té un propòsit humanista i escriu:
‘La vida moderna cada vegada fa més difícil la utilització dels sentits com a instruments de coneixement i de felicitat. L’epicureisme ben entès —que és aquella disposició interior de la persona que la fa complaure’s amb les coses senzilles i honrades, amb els plaers moderats i racionals— suposa una actitud de gust per la vida i l’educació de la sensibilitat, que avui dia no és gaire comuna, adelerats com anem tots plegats darrera els afanys i les urgències que ens sol·liciten de tots cantons.’
‘Però la tradició mediterrània de considerar la persona humana com a element soldat i encastat en la Natura, que tan fortament ha arrelat a Catalunya —recordem la cita del gran poeta Maragall: ‘Si el món és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra dintre de l’ull nostre…’—, ens estimula a fer un bon ús dels nostres sentits i de la nostra intel·ligència no solament com a instrument d’aprehensió o de coneixement de les realitats que ens volten, sinó també, i al mateix temps, com a instruments generadors de felicitat.’
