Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  28.02.2010  06:00

Els electors de vuitanta municipis voten sobre la independència

N'hi ha gairebé 300.000 de cridats a les urnes, que poden anar a un dels 128 col·legis electorals oberts

Men?ame
 

Un total de 290.012 electors de més de 16 anys de vuitanta municipis del Principat són cridats a votar avui en las segona tanda de consultes sobre la independència. En aquest municipis, situats en vint-i-cinc comarques, s'han habilitat 257 meses en 128 col·legis electorals, que romandran oberts durant tot el dia fins a les vuit del vespre. Els primers votants han anat als col·legis a les nou del matí. La Coordinadora i Decidim.cat han fet una crida conjunta per participar en aquestes consultes.

La comarca que concentra més municipis on s'hi faran consultes en aquesta segona onada és el Baix Empordà, on hi haurà referèndums en nou localitats amb un padró amb dret de vot de 46.429 persones. El Vendrell (Baix Penedès), d'uns 35.000 habitants, és el municipi més gran on es fa la consulta Sales de Llierca (La Garrotxa), que en té un centenar, el més petit.

Podran votar els empadronats majors de setze anys en els municipis on es fa la consulta. Una comitiva d'observadors internacionals encapçalats pel diputat sard Gavino Sale acreditaran que les consultes d'aquest 28-F es fan sota els mateixos paràmetres i protocols que les del 13-D, que ja van ser elogiades pels observadors externs.

La Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència ha subratllat que amb aquesta nova onada de consultes, afegida a la del 13 de desembre, un milió de catalans hauran estat cridats a les urnes, d'un total de 249 municipis. La pròxima tanda de consultes previstes serà el 25 d'abril, on ciutats com Girona, Lleida, Manresa, Reus i Figueres preguntaran als seus ciutadans si són partidaris de la independència de Catalunya. Barcelona i Tarragona ho faran en posteriors convocatòries. Per tot plegat, els organitzadors consideren les consultes un 'procés de no retorn' cap a la convocatòria del referèndum oficial d'autodeterminació.

Cessió d'espais municipals

En aquesta segona onada de consultes, els municipis governats per electes d'ERC i CiU integrats en la plataforma Decidim.cat no han dubtat en cedir espais municipals als organitzadors de les consultes per a celebrar-hi les votacions, malgrat que l'advocacia de l'estat ho va prohibir explícitament en el cas d'Arenys de Munt. Fins i tot, alguns dels batlles d'aquests municipis s'han dirigit per carta als vilatans per cridar-los a votar diumenge. L'onada d'aquest 28-F també servirà perquè diversos municipis facin una prova pilot amb vot electrònic.

'Sí' aclaparador

L'onada de consultes d'aquest 28 de febrer pren el relleu a la del 13 de desembre, en què de les 700.000 persones de 170 municipis cridades a votar, van acudir a les urnes prop de 200.000, amb una participació gairebé del 30%. El 'sí' va arrasar i va ser votada pel 95% dels catalans que van acudir a les urnes. La comarca on més participació es va registrar va ser Osona, amb organització al marge de la resta del país, i on van exercir el dret a vot gairebé el 50% del cens.

La Coordinadora Nacional centralitzarà la jornada electoral a Caldes de Montbui i Decidim.cat farà el seu seguiment de la nit electoral a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona. Ambdues entitats van fer una crida conjunta a participar en les votacions.

Mas i Ridao, entre el respecte i el suport

El president de CiU ha celebrat que demà la ciutadania pugui expressar la seva opinió sobre la independència i ha mostrat el 'respecte absolut' per aquesta iniciativa sorgida de la societat civil. Mas ha recordat que la federació ha donat plena llibertat d'acció als grups municipals perquè donin suport a les consultes.

El secretari general d'ERC ha dit que les consultes eren la millor manera de 'recuperar l'autoestima col·lectiva'. Ridao ha visitat Alella (Maresme), un dels municipis que demà votarà i que ho farà mitjançant el vot electrònic. 'Entre el català emprenyat i fatigat i el català que té un horitzó perfectament definit, que és un estatut pendent d'una sentència del Tribunal Constitucional, hi ha espai per un català lúcid i ambiciós que diu prou i que vol situar en l'agenda política el dret de decidir', ha declarat.

Men?ame