Rufi Etxeberria: ‘No hi ha d’haver activitat armada d’ETA’

  • El portaveu de l'esquerra abertzale entrevistat per Berria Telebista expressa de forma inequívoca per primera vegada que ETA ha de cessar tota activitat armada · VilaWeb us ofereix l'entrevista en vídeo íntegra subtitulada en català

VilaWeb
Redacció
21.02.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’esquerra abertzale declara inequívocament, per primera vegada, que ETA ha d’abandonar la lluita armada. Així ho manifesta el dirigent Rufi Etxeberria, un dels pocs dirigents abertzales en llibertat, en una entrevista que emesa per Berria Telebista i que VilaWeb us ofereix, completa i subtitulada en català. Etxeberria demana que cessi tota mena de violència, tant la d’ETA com de l’estat, i explica que estan disposats a assumir els ‘principis Mitchell’ per a iniciar un ‘procés democràtic’.

Etxeberria explica que l’esquerra independentista basca ‘ha fet un debat en el qual han participat milers de persones que ha servit per analitzar la trajectòria del moviment i fer autocrítica’. Segons Etxeberria, han arribat a la conclusió que ‘ja fa molt temps que diem que hi ha les condicions per al canvi polític, però el nou marc encara ha d’arribar’. El portaveu independentista diu que ‘hi ha un bloqueig que dura molt perquè l’estat vol mantenir la situació com en un congelador perquè no sorgeixin noves iniciatives a Euskal Herria’. Diu que ara ‘l’esquerra abertzale fa una nova aposta que vol arribar fins al final’.

El significat del ‘procés democràtic’

Preguntat per què significa exactament ‘el procés democràtic’ a què es refereix el document de conclusions del debat que han fet, Etxeberria respon que ‘és una eina per a superar l’actual situació de negació i de vulneració de drets d’Euskal Herria i passar a una situació en la qual es reconegui el nostre caracter nacional i el dret a l’autodeterminació’. Afegeix que la voluntat és que ‘un cop aconseguit el marc democràtic sigui possible dur a la pràctica qualsevol projecte polític, inclosa la independència’.

En referència als anteriors processos que va impulsar l’esquerra independentista basca, com ara la declaració d’Anoeta el 2005 o l’acord de Lizarra-Garazi el 1998, Etxeberria diu que ‘aquest procés democràtic d’ara té unes característiques noves i vol recórrer un camí nou’, tot i que hi veu més coincidències amb el de l’any 1998. Etxeberria també diu que ‘el que nosaltres plantegem és subscriure un acord on es fixin les bases d’una trajectòria favorable al diàleg i la negociació’. I afegeix que serà ‘un acord entre qui se situï entre les coordenades del reconeixement nacional d’Euskal Herria i l’autodeterminació’.

La fi de l’activitat armada d’ETA

Quan l’entrevistador pregunta per si aquest ‘procés democràtic’ vol dir que la lluita armada no hi té cabuda, el portaveu abertzale respon que ‘Per a fer-lo diem que no hi ha d’haver cap tipus de violència. Sense ETA però tampoc sense la ingerència de l’estat. És a dir, que no hi ha d’haver activitat armada d’ETA’. Etxeberria encara reforça més aquesta idea quan diu que ‘ETA en un comunicat recent ha dit que l’esquerra abertzale ja ha parlat i que assumeix les conclusions del debat que l’esquerra abertzale ha fet’.

‘Principis Mitchell’

Etxeberria fa referència, com també el document de conclusions del debat, als ‘principis Mitchell’ (els podeu llegir a la columna dreta d’aquesta notícia) perquè per obrir un ‘marc democràtic’ per superar el conflicte ‘es planteja un procés de negociació segons els principis establerts per George Mitchell’ aplicats al procés de pau del nord d’Irlanda. Etxeberria diu que ells se situen ‘de forma unilateral dins d’aquests principis i en tot cas és l’estat espanyol qui també els haurà d’acceptar’.

Respecte la seva situació d’il·legalitat, Etxeberria diu que ‘nosaltres vivim una situació antidemocràtica d’excepció, on hi ha una vulneració dels drets’. Per superar aquesta situació i per aconseguir l’acumulació de forces independentistes de la seva estratègia, Etxeberria afirma que ‘estem disposats a compartir el lideratge en el camí cap a la independència’, per això, ‘treballem per a crear noves aliances’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any