21.01.2010 - 09:05
L’Advocacia de l’Estat conclou que la inscripció dels estrangers en el padró municipal procedeix amb independència que tinguin o no residència legal en territori espanyol, de manera que, en conseqüència, “no resulta procedent denegar la inscripció amb el pretext que el ciutadà estranger no resideix legalment a Espanya”. L’Advocacia de l’Estat ha enviat a la Delegació del Govern de Catalunya l’informe sol·licitat per l’Ajuntament de Vic relatiu a la legalitat de la negació de l’empadronament a immigrants en situació irregular.
En el seu informe, sosté que per tramitar les sol·licituds dels estrangers d’inscripció en el padró municipal “s’ha d’entendre i considerar-se com a vàlid i suficient un passaport tot i que no compti amb el preceptiu visat”.
L’Ajuntament de Vic va sol·licitar al ministeri de l’Interior que informés per escrit sobre els requisits necessaris relatius als passaports per poder inscriure els estrangers en el padró. Segons la interpretació que fa el consistori de la llei, per a la inscripció dels estrangers no comunitaris cal un passaport amb visat.
A més, l’Ajuntament de Vic va encarregar un informe jurídic al bufet d’advocats Roca Junyent, que ha conclòs que la intenció de no permetre l’empadronament en situació irregular “no pot ser titllada de cap de les maneres d’incorrecta o contrària a la llei”.
Tot i això, els serveis jurídics estatals han considerat que en el padró municipal han d’inscriure’s “tots els estrangers que tinguin residència habitual al municipi respectiu, independentment que es trobin o no legalment en territori espanyol”.
Per arribar a aquesta conclusió, l’Advocacia de l’Estat ha considerat que a la doctrina constitucional examinada s’acomoda amb “tota normalitat” la normativa vigent en matèria del padró municipal, que està constituïda no tant per la legislació sobre estrangeria com per la legislació de Règim Local.
Així, sosté que de l’aplicació de les prescripcions de la llei reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL) i del Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals (RPDEL) aprovat per Reial decret s’extreu que “la inscripció dels estrangers en el padró del municipi de residència habitual procedeix tot i que es tracti d’estrangers que no resideixin legalment en territori espanyol”. És a dir, tot i que siguin ciutadans estrangers que no compleixin els requisits exigits per la llei orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya.
En concret, explica que les dues lleis esmentades vinculen l’obligació d’inscriure’s en el padró municipal “al fet de viure a Espanya i residir habitualment en un determinat municipi”. Les dades del padró, recorda, són “prova de la residència al municipi i del domicili habitual en el mateix”.
Aquestes lleis, afegeix, “no distingeixen” a efectes de la inscripció en el padró “entre espanyols ni estrangers”, com tampoc es refereixen que calgui la residència legal.
De fet, l’advocat general de l’Estat, Joaquín de Fuentes Bardají, diu que l’exigència als estrangers que resideixin legalment en el territori espanyol per poder-se inscriure en el padró “hagués requerit per la seva importància i el seu caràcter restrictiu una previsió o determinació expressa per part del legislador, previsió que no existeix ni es dedueix dels preceptes legals”.
L’informe insisteix que tant la LRBRL com el RPDEL “refereixen o vinculen l’obligació d’inscriure’s al fet o dada, purament fàctica, de viure en territori espanyol i residir habitualment en un determinat municipi i no a una dada jurídica, qual seria la de residir legalment”.
Però a més els serveis jurídics de l’Estat asseguren que la llei d’estrangeria disposa que “els Ajuntaments incorporaran al padró els estrangers que tinguin en el seu domicili habitual al municipi i mantindran actualitzada la informació relativa als mateixos”. Això suposa que la norma legal que regula l’estrangeria també se serveix d’una dada fàctica i no jurídica com a fonament de la inscripció en el padró.
DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA
Tant la llei de règim local com la d’estrangeria estipulen que els únics documents necessaris per a la inscripció en el padró són una targeta de residència en vigor o “si no n’hi ha, número del document acreditatiu d’identitat o del passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència”.
“S’arriba a la conclusió –sosté l’informe– que en el padró s’inscriuen tots els estrangers que tinguin residència habitual al municipi respectiu, independentment que es trobin o no legalment en territori espanyol”.
Així, tenint en compte que la llei no exigeix per a la inscripció que l’estranger es trobi legalment en territori espanyol, podrà obtenir-la “qui es trobi residint en territori espanyol per temps superior a la situació d’estada sense tenir la pertinent autorització administrativa”.
L’advocat de l’Estat puntualitza també que el fet d’estar inscrit en el padró no constitueix una prova de la residència legal a Espanya d’un estranger. “No tindria cap sentit que s’exigís per a la inscripció en el padró la residència legal a Espanya i després es disposés que la inscripció en el padró no constitueix prova de la residència legal”, afirma.
ADVERTÈNCIA ALS AJUNTAMENTS
A més, precisa que no és competència de les corporacions locals comprovar o constatar la residència legal de l’estranger en territori espanyol com a requisit necessari per a la inscripció en el padró.
Adverteix també als ajuntaments que no correspon a cadascuna de les corporacions dictar instruccions tècniques diferents de les que emanen dels òrgans de l’Administració central.
En concret, es refereix a una resolució conjunta de 1997 establerta per la presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística i el director general de Cooperació Territorial, que, sent de “vigència indiscutida”, dicta instruccions tècniques als ajuntaments sobre actualització del padró.
En aquesta resolució s’estableix que el control de la permanència a Espanya de ciutadans estrangers correspon al ministeri de l’Interior i afegeix que l’Ajuntament “ni intervé en la concessió dels permisos de residència ni és competent per controlar-los”.
Segons aquesta norma, la missió del padró és “constatar el fet de la residència i no controlar els drets dels residents”. “En el padró municipal han d’estar donades d’alta totes les persones que habiten al municipi, siguin nacionals o estrangeres, i en aquest últim cas, tinguin o no regularitzada la seva situació en el Registre del ministeri de l’Interior”, estableix.
Per tot això, l’Advocacia General de l’Estat conclou que “la inscripció dels estrangers en el padró municipal procedeix amb independència que els mateixos tinguin o no residència legal en territori espanyol, de manera que, en conseqüència, no resulta procedent denegar la inscripció amb pretext que el ciutadà estranger no resideix legalment a Espanya”.
En resposta directa a l’Ajuntament de Vic, recalca que no cal un passaport amb un visat per a la inscripció en el padró, ja que aquest registre es refereix a la “residència habitual” al terme municipal i no a la residència legal.
L’Ajuntament no valorarà la decisió de l’Advocacia fins a rebre la resposta oficial
L’Ajuntament de Vic s’ha estimat més no valorar la resposta de l’Advocacia de l’Estat, que avui ha conclòs que “no resulta procedent” denegar la inscripció tot i que el ciutadà estranger no resideixi legalment a Espanya, fins a rebre oficialment la resposta escrita.
L’Advocacia de l’Estat ha remès avui a la Delegació del Govern de Catalunya l’informe sol·licitat per l’Ajuntament de Vic relatiu a la legalitat de la negació de l’empadronament a immigrants extracomunitaris que no aportin el visat juntament amb el passaport.
Fonts de l’alcaldia han assenyalat que esperaran a conèixer el text de resposta per entrar a valorar-lo.
Dilluns, el consistori de Vic ha registrat una instància en la subdelegació del Govern a Barcelona dirigida al ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, a través de la qual li reclamava que informés per escrit sobre els requisits dels passaports que presenten els immigrants per poder inscriure’ls.
