Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  14.01.2010  10:00

Vic retirarà el nou padró si es demostra que és il·legal

El debat sobre els nous criteris d'empadronament arribarà al ple el 3 de febrer · El batlle vol obrir un període de converses amb partits i entitats · ICV insta la Generalitat a aturar la proposta

Men?ame
 

L'equip de govern de l'Ajuntament de Vic, format per CiU, ERC i PSC, va comprometre's en el ple municipal d'ahir a retirar els nous criteris d'empadronament si alguna instància administrativa superior demostra que són il·legals. De fet, segons que va explicar ahir el batlle, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), l'ajuntament demanarà un segon informe jurídic sobre la legalitat dels nous criteris d'empadronament (àudio). El debat plenari sobre la iniciativa de l'ajuntament es farà el 3 de febrer i, per tant, de moment queda aparcada. El batlle, que va defensar la proposta, va explicar que fins aleshores, i mentre no es coneguin les conclusions de l'informe jurídic que s'ha encarregat, s'obriria un període de debat amb entitats i partits. 

Un ple intens

La proposta de l'equip de govern de l'ajuntament, que preveu d'establir com a requisit la tinença d'un permís de treball o de residència per a poder-se empadronar a la ciutat, ha desencadenat una intensa polèmica política i ha obert la caixa dels trons d'un tema sensible que toca de ple la gestió de la immigració al país. Josep Anglada, del partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC), va dir ahir que el govern municipal prenia aquesta mesura perquè havia percebut l'augment del pes electoral del seu partit, i va demanar que també  es denunciés els immigrants sense la documentació exigida a la policia, una opció que l'ajuntament ha descartat.

Tant la CUP com ICV, a l'oposició, van manifestar-se en contra de la proposta del govern de Vic. En aqeust sentit, la CUP va dir que la mesura era 'poc ètica, insolidària i electoralista' i va dir que només afectava el 2% de la població. El ple municipal va generar tanta expectació que ICV va enviar a Vic una comitiva amb pesos pesants del grup, encapçalada per Joan Herrera i Laia Ortiz. Herrera ha estat molt crític amb la proposta de l'ajuntament i ha instat la Generalitat a intervenir-hi per a frenar-la.

Una qüestió sensible

La gestió de la immigració al país és un tema sensible que, a més, és molt viu a Vic, una ciutat que ha vist com aquests últims anys arribaven milers de nouvinguts i el partit xenòfob d'Anglada esdevenia la segona força més votada a les darreres eleccions muncipals.

Amb una taxa d'immigració molt alta, que voreja el 30%, Vic és una de les ciutats del país que més ha treballat per la integració d'immigrants i les seves experiències, sovint reeixides, han servit d'exemple per a moltes altres poblacions. Aquest bagatge és el principal actiu que defensa l'ajuntament per a reivindicar la proposta i la seva autonomia en la gestió de la convivència, a falta, sobretot, de polítiques estatals i autonòmiques que regulin la immigració.

Els detractors de la iniciativa argüeixen que aquests nous criteris poden impedir l'escolarització i l'accés a la sanitat d'alguns immigrants, un escenari que l'equip de l'ajuntament desmenteix i rebat explicant que la nova proposta afectaria un percentatge mínim d'immigrants.

Bona part dels vigatans, tant partidaris com detractors, veuen amb cert recel el rumb que ha adoptat el debat, car ni el ministre Corbacho ni molts dels polítics catalans que s'hi han pronunciat no coneixen amb detall la realitat de la ciutat, una realitat de convivència que moltes altres ciutats envejarien.

'Què ha de venir a dir-nos el ministre espanyol Corbacho? El mateix home que encara no fa dos anys propugnava que els llocs de feina disponibles havien d’adjudicar-se per criteris ètnics donant la preferència als espanyols? El que ha de fer Corbacho és tenir cura, ni que sigui per caritat humanitària, de les seves fronteres marítimes, on cada any moren ofegats centenars d’immigrants', diu l'editorial d'avui d'Osona.com, que lamenta la mala gestió de l'equip de govern en l'anunci de la proposta, però defensa l'autonomia de la ciutat a l'hora de gestionar una qüestió per la qual ha demostrat estar acreditada.

Els batlles d'alguns poble de la comarca, molts dels quals, com Manlleu, tenen també taxes d'immigració molt elevades, no han criticat directament la proposta, però sí que han demanat que sigui el Consell Comarcal, que precisament treballa actualment sobre els criteris d'empadronament, qui reguli aquests empadronaments a Osona.

Men?ame