05.01.2010 - 06:00
Ara fa cinc anys el poeta Miquel Bauçà (Felanitx, 1940-Barcelona, 2004) es va morir sol a casa seva, i no el van trobar fins unes quantes setmanes després. Bauçà no era amant ni d’entrevistes ni de fotografies. Vivia al marge dels mitjans i feia molt poca vida social. Aquesta actitud vital va ser absolutament coherent amb la seva obra poètica i narrativa, radical i molt pròpia. Va publicar una quinzena d’obres, amb títols com ‘Carrer Marsala‘ i ‘El canvi’. L’any passat l’escriptor Abel Cutillas (Vinaixa, 1976) publicava ‘La mort de Miquel Bauçà‘ (editorial Fonoll), en què, partint d’aquest final dur i difícil, propi d’una vida plena de misantropia, novel·lava la vida i l’obra de Bauçà barrejant fets reals, suposats i imaginats. Ara Fonoll en llança la segona edició.
De ‘La mort de Miquel Bauçà’
Explica la nota de l’editorial de ‘La mort de Miquel Bauçà’: ‘Novel·la sobre l’escriptor que desapareix, compta amb uns personatges secundaris de luxe: Pla, Bruce Lee, Wagner, Jaume I, Espriu, Borges, el doctor Robert, Duchamp, Nietzsche, Gaudí, Pessoa o Joyce, els quals desfilen pel llibre i ajuden a donar llum a la figura de Miquel Bauçà, al seu llibre cabdal “El canvi” i a la seva especial relació amb Barcelona i Amèrica. Partint de la figura de Bauçà, la novel·la fa una radiografia crítica de la literatura i de la cultura catalanes d’avui i mostra la incertesa de la condició de ser escriptor en els temps que corren.’
Dels cinc anys de la mort de Miquel Bauçà
A mitjan febrer del 2005, dues setmanes després de saber-se la mort d’en Bauçà, la Institució de les Lletres Catalanes li retia un homenatge al Palau Moja. L’espai va resultar minúscul. Molta gent en va restar fora. Aquest va ser el primer indici del respecte que el públic li tenia i de l’interès que suscitava la seva obra. Després els homenatges s’han succeït amb recitals poètics i actes i congressos a les universitats.
Durant aquests cinc anys, l’editorial Empúries ha publicat els dos llibres que l’autor va deixar inèdits: ‘Rudiments de saviesa’ i ‘Certituds immediates‘, i ha reeditat ‘Carrer Marsala’ (edició commemorativa dels vint-i-cinc anys de la fundació de l’editorial).
Quan feia un any de la seva mort es va estrenar el documental ‘Miquel Bauçà, poeta invisible‘ dirigit per Agustí Villaronga. El documental aporta dades biogràfiques (de nen a Mallorca, pas pel seminari i sortida, servei militar, arribada a Barcelona…); aporta el testimoniatge de persones que hi van tenir relació, com el poeta Bartomeu Fiol, els escriptors Maria Antònia Oliver, Biel Mesquida, i el psiquiatre que el va visitar, Pep Clusa, una de les companyes dels últims anys, Amor Estadella, l’editor Bernat Puigtobella, la germana del poeta, Maria…. Aquestes aportacions es combinen amb parts de ficció, en blanc i negre, que acosten a la seva obra.
Tal com va constatar VilaWeb fa pocs mesos: ‘Hi ha un debat obert al voltant de la gent que va conèixer Bauçà. N’hi ha que defensen que l’obra s’ha d’analitzar independentment del personatge i n’hi ha que sostenen que el personatge existeix i que amb la seva actitud mateixa i amb la seva mort va construir un mite’, comenta a VilaWeb Bernat Puigtobella, l’últim editor de Miquel Bauçà. ‘El fet que s’aïllés de la societat i de la seva família va atraure els lectors: quan fas un buit, la gent se sent atreta.’ I és clar, Puigtobella també té una posició en aquest debat: ‘No s’ha de prescindir del personatge de Bauçà. Totes les nacions s’alimenten de mites. El personatge, el va forjar ell mateix i no som ningú per desmuntar-lo o ignorar-lo. Tot i així, hem de tenir en compte que és l’obra que alimenta el mite i no al revés. No hem de fer servir el mite per enfosquir l’obra.’
