Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  04.01.2010  20:00

Autor/s: Martí Crespo

Últimes hores de Quico Sabaté

Men?ame
 

El 5 de gener del 1960 al matí un dels últims maquis catalans, Francesc Sabaté i Llopart, 'Quico Sabaté', va arribar amb tren i tres ferides de bala al cos a Sant Celoni. Era l'últim tram d'un llarg viatge des de Fornells de la Selva (Gironès), després d'haver-se escapat d'un intens tiroteig amb un centenar de guàrdies civils a Palol de Revardit (Pla de l'Estany), al Mas Clarà, on van morir els seus quatre companys: Anton Miracle, Francesc Conesa, Roger Madrigal i Martín Ruiz. A Sant Celoni, Sabaté va creuar el poble buscant un metge. Un pagès el va portar amb carro fins a la casa del doctor Barrios, però es va equivocar de porta i va trucar a la d'en Francisco Berenguer. Aquest, en veure que el foraster portava metralladora, es va posar nerviós i va intentar desarmar-lo. El cap del sometent local, Abel Rocha, l'ex-legionari Pepito Sebina i el guàrdia civil Antonio Martínez van aparèixer a la zona i va començar un violent tiroteig: Sabaté va ser abatut al carrer de Santa Tecla i, ja mort, li van desfigurar la cara a trets. Els cinquanta anys de l'assassinat del màxim exponent de la guerrilla urbana antifranquista a Catalunya (juntament amb Josep Lluís Facerías), enguany no passarà per alt.

Homenatges i rutes

El cinquantè aniversari es comença a commemorar avui mateix, 5 de gener, amb la ja tradicional ofrena floral a la seva tomba a Sant Celoni. En aquest mateix municipi, la Comissió 50 Anys Quico Sabaté, formada pel Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CGT i l'Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, té previstos nombrosos actes al llarg de l'any per a recuperar la figura de Sabaté i de la guerrilla antifranquista. La ciutat natal del maqui, l'Hospitalet de Llobregat, també s'hi ha sumat amb tot d'iniciatives institucionals i privades. El 2 de desembre passat es va fer un col·loqui sobre la figura d'aquest fill del Centre, i a la primavera s’estrenarà una ruta cívica Quico Sabaté.

Parlant de rutes, des de fa alguns anys el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs de Berga, a través de la marxa-homenatge als maquis, i el Casal Quico Sabaté de Sant Celoni, organitzen periòdicament caminades per pistes, camins i corriols de l'Alta Garrotxa i el Vallespir (guia en pdf), on Quico Sabaté i companys van establir el seu amagatall per a preparar les incursions cap al sud.

Una vida de lluita

Quico Sabaté (Hospitalet de Llobregat, 1913 - Sant Celoni, 1960) es va vincular a la dècada del 1930 en sectors d'acció del moviment llibertari, com Los Novatos. Durant la guerra de 1936-1939, va lluitar en les columnes de la FAI i en acabar-se es va exiliar a França. El 1943 va començar a fer incursions clandestines al país i va portar, amb els seus germans Josep i Manuel, la lluita armada a la zona del Barcelonès. Després d'un parèntesi a França (1949-1955), va reprendre la lluita, gairebé sense suport orgànic ni logístic.

...i de pel·lícula?

La figura i l'acció de Quico Sabaté ha inspirat els films Behold A Pale Horse (1964, vídeo), de Fred Zinnemann, amb Gregory Peck, Gregory Peck i Omar Sharif, i Metralleta Stein (1975), de José Antonio de la Loma. Quico Sabaté també ha estat protagonista d'algun documental, com Quico Sabaté (1980), del Col·lectiu Penta, i del llibre Sabaté, guerrilla urbana en España (1945-1960), d'Antonio Téllez Solà.

Men?ame