15.12.2009 - 14:03
La Xarxa de Governs Regionals per a la Sostenibilitat i ‘Climate Group’ encapçalats per la Generalitat catalana aconsegueixen introduir l’anomenada ‘esmena catalana’ a l’esborrany d’acord de la cimera. Per altra banda, continua encara el caos a Copenhaguen després de les llargues cues d’ahir. Ara, els organitzadors de la cimera del clima han decidit restringir l’accés a només un nombre reduït de participants. Davant d’això, un grup de més de cinquanta organitzacions han escrit a l’organització acusant-los de tenir un comportament antidemocràtic. ‘La legitimitat d’aquest procés està en joc si es limita l’accés als participants inscrits en les conferències’, diuen les organitzacions.
L’ONU reconeixerà la importància dels governs no estatals en la lluita contra el canvi climàtic. La Generalitat i els seus socis de la Xarxa de Governs Regionals per a la Sostenibilitat i del ‘Climate Group’ han aconseguit introduir en l’esborrany de l’acord que aquest divendres han de tancar els 192 governs a Copenhaguen ‘l’esmena catalana’, que reivindica que qualsevol acord de retallada d’emissions tingui en compte els governs regionals. Així ho ha anunciat aquest dimarts el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ‘molt satisfet pel contingut, que reconeix que s’haurà de comptar amb nosaltres en el futur, i íntimament satisfet pel fet que es digui esmena catalana’.
‘En aquests moments, l’esmena catalana forma part del document que anirà al plenari i amb moltíssima probabilitat serà aprovada el proper divendres’, ha assegurat Baltasar després de participar en la taula rodona ‘Power to the people, our clean energy future’ a Copenhaguen. L’esmena catalana reivindica que ‘es tingui en compte la participació activa de tots els interessats’ en el combat de l’escalfament global, ‘ja siguin governamentals, incloent-hi els governs regionals i locals, empresarials o de la societat civil’. ‘Estem satisfets per la feina feina i convençuts que progressarà fins al final’, ha celebrat el conseller.
Baltasar ha advertit que són els governs locals i regionals els que tenen ‘el 70% o el 80% de les competències per retallar les emissions contaminants’ dels sectors difusos, com el transport o la calefacció dels edificis. El conseller ecosocialista ha assegurat que ‘quan s’hagi de formular tots els plans d’articulació econòmica també s’haurà de tenir en compte als governs regionals’ i ha recordat que el nom ‘esmena catalana’ no l’ha decidit la Generalitat.
El caos organitzatiu
En les conferències d’avui s’havien inscrit quaranta-cinc mil participants en un recinte amb una capacitat de només quinze-mil persones. ‘La presència d’opinió pública assegura que el fons de les qüestions que es debaten en les negociacions estan subjectes a escrutini públic’, afegeixen les organitzacions. La meitat dels qui volien entrar procedeixen d’organitzacions no governamentals.
Ahir el caos organitzatiu de Nacions Unides va obligar la delegació de la Generalitat a abandonar la cimera després de fins a set hores de cua sota el fred.
La cimera del clima de Copenhaguen encara la fase decisiva
La cimera es troba col·lapsada en molts sentits, quan falten dos dies per a l’arribada de cent deu caps d’estat i de govern. Dins la conferència els països africans van decidir ahir de plantar les negociacions perquè consideren que els països rics no volen avançar en una retallada de les emissions de CO2. Els africans van prendre aquesta decisió amb el suport del G77 dels països en vies de desenvolupament. Però al cap d’unes quantes hores van tornar a la taula de debat, després d’haver rebut la confirmació que la qüestió de Kyoto seria, a partir d’ara, l’element central de negociació.
Les negociacions al si de la cimera del clima de Copenhaguen entren aquesta setmana en la fase decisiva. Demà hi desembarcaran uns 110 caps d’estat i de govern que haurien de desencallar les negociacions i concretar els acords a què vulguin arribar.
La delegació europea
El comissari europeu del Medi Ambient, Stavros Dimas, va recalcar ahir que la Unió Europea era l’única part de la cimera que havia posat diners damunt la taula, en resposta als països que critiquen la proposta europea de destinar 7.200 milions d’euros als països pobres per lluitar contra l’escalfament global fins el 2013.
El comissari Dimas, que féu una compareixença per a valorar l’estat de les negociacions que es porten a terme a la capital danesa, va reiterar que continuaven esperant un acord ‘global i ambiciós’ al final de la setmana i va subratllar el paper ‘constructiu i flexible’ d’Europa a les converses’. ‘Farem tot allò que sigui a les nostres mans per aconseguir un acord’, va puntualitzar.
D’aquí ve que es declarés sorprès pel ‘cop d’efecte’ protagonitzat ahir pel grup de països africans de paralitzar la negociació. De la mateixa manera, es va felicitar per les ‘bones notícies’ i pel retorn dels africans a la taula de negociació.
La delegació dels Estats Units d’Amèrica
La delegació dels EUA va prometre ahir de contribuir amb 85 milions de dòlars al Fons Multinacional de 350 milions per a ajudar al desenvolupament i al desplegament d’energies renovables i de tecnologies d’eficiència energètica als països més pobres.
El secretari d’estat d’Energia dels EUA, Steven Chu, també va anunciar que l’any vinent hi hauria una reunió d’alt nivell a Washington, amb els ministres d’energia dels països més industrialitzats, per a debatre d’una manera global el desplegament de les tecnologies d’energies netes.
Desmond Tutu lliura mig milió de signatures
L’arquebisbe Desmond Tutu va lliurar ahir a la cimera de l’ONU de Copenhaguen mig milió de signatures recollides durant la campanya ‘Compte enrere per Copenhaguen’. Tutu les va lliurar al secretari executiu de la Convenció Marc de Nacions Unides pel Canvi Climàtic, Yvo de Boer, que es va comprometre a influir ‘tant com pogués’ les negociacions d’alt nivell que es faran a la capital danesa en favor d’un acord ‘just, ambiciós, equitatiu i vinculant’.
Desmond Tutu i les organitzacions de caràcter catòlic que han dut a terme la campanya de recollida de signatures volen aconseguir un nou acord sobre el canvi climàtic que posi les necessitats dels més pobres al davant. Les organitzacions de la campanya sol·liciten als països desenvolupats que es comprometin a donar suport als països en via de desenvolupament per a respondre als impactes del canvi climàtic.
