Indymedia: deu anys

Redacció

30.11.2009 - 19:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 29 de novembre de 1999, milers de persones es van manifestar a la ciutat nord-americana de Seattle contra una nova conferència de l’Organització Mundial de Comerç (OMC). El que havia de ser una protesta més contra un dels pilars del sistema neoliberal va esdevenir la primera gran lluita del moviment contra la mundialització econòmica. L’èxit de la convocatòria es va deure, en bona part, gràcies a la incipient xarxa internet, i en l’ampli ressò de les protestes hi va tenir molt a veure un innovador mitjà de comunicació alternatiu: la xarxa Independent Media Center (IMC), més coneguda per Indymedia.

Nascut poc abans de l’esforç d’uns quans mitjans de comunicació independents i activistes per facilitar la cobertura col·laborativa i des de la base de les protestes contra l’OMC de 1999, el Seattle Independent Media Center va proporcionar per primera vegada cròniques minut a minut, fotografies, àudios i vídeos per internet, i es va convertir en la referència informativa també dels mitjans tradicionals. I, tot plegat, amb una filosofia ben allunyada d’aquests mitjans tradicionals, basada en la deslocalització, l’autogestió i la protecció de la intimitat dels usuaris. A partir de tot aquell material generat durant els cinc dies de manifestacions i accions contra la cimera, es va produir un documental diari que es pot recuperar, ara mateix, per mitjà d’aquesta pàgina.

Per Esther Vivas, co-autora amb Josep Maria Antentas de Resistencias globales. De Seattle a la crisis de Wall Street i membre del Centre d’Estudis sobre els Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Indymedia ha estat ‘un mitjà sorgit dels moviments socials per la necessitat de disposar d’eines informatives pròpies’. ‘Va sortir de dins dels activistes que participaven en les mobilitzacions socials i, des de Seattle, a cada cimera del G-8, l’FMI o l’OMC la xarxa Indymedia ha desenvolupat un paper clau per a difondre les contracimeres: ha esdevingut el símbol de la mundialització de les protestes i resistències’. En paral·lel a la mundialització de l’economia, Indymedia també ha seguit un procés d’expansió, ben propi: ‘Té voluntat de xarxa global, però sense perdre el punt de vista local; combina la xarxa global amb els nodes locals’. Ara mateix disposa de més de cent setanta nodes locals, quatre dels quals al nostre país.

Deu anys després, afegeix Vivas, el context politic i comunicatiu ha canviat molt. ‘El 1999 érem al començament de les noves tecnologies de la informació, i avui internet ha crescut molt. El context és diferent’. ‘A l’origen va tenir un paper pioner en la comunicació alternativa i ara, tot i continuar essent un referent, hi ha molts mitjans més, especialment locals. I ens n’hem de felicitar, perquè tot plegat és resultat del moviment sorgit ara fa deu anys a Seattle i que ha continuat posteriorment. Un moviment que ha deixat un substrat fèrtil, un teixit, també en l’àmbit dels mitjans de comunicació alternatius’.

Enllaços
Array

Recomanem