Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  13.11.2009  06:00

Laporta: 'Tinc vocació de líder, no de màrtir'

Men?ame
 

En la conferència 'El Barça, motor de Catalunya', el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, va solidaritzar-se amb els detinguts per l'operació Pretòria, que considerava una 'humiliació'. Ara, quan li van demanar si pensava fer el salt a la política, va respondre que tenia 'vocació de líder, no de màrtir', però que ho reconsideraria, sempre que els catalans volguessin un 'líder', no un 'màrtir', per més que tenia dubtes sobre la seva capacitat per a dedicar-se a la política.

I és que creu que no en sabria prou. Si quan va optar a la presidència del Barça, se'n sentia 'capaç', en el cas de la política no té aquesta sensació. 'Tinc la sensació que no en sé. Tinc ideals i inquietuds com a ciutadà i potser capacitat per a motivar i liderar, però no sé fins a quin punt n'hi ha prou per a dirigir un projecte polític'. Ara, si mai es decidís a fer política, s'ho agafaria 'molt a fons'.

Per una altra banda, quan les enquestes li atorguen una certa popularitat com a possible líder polític, sent una 'certa curiositat, però què vol el país, un líder o un màrtir? De màrtir, ja n'he fet al Barça i no m'han pelat, però ha anat d'un pèl. És que, de màrtir, no en tinc vocació; ara, si volen un líder, m'ho podria pensar', va confessar. Ara, si mai 's'arriscava' a fer el salt, seria envoltat d'un equip molt capacitat, com el que diu que l'ha envoltat com a president del Barça, car entén que Catalunya necessita algú amb 'capacitat de liderar, promoure i motivar' l'ambició col·lectiva, per això la política li fa tant de respecte.

Ell, va dir, defensa l'estatut aprovat pel parlament, i solament n'admetria un que permetés de decidir 'lliurement' el futur polític de Catalunya. 'M'estimaria més parlar de constitució catalana que no pas d'estatut català. Catalunya és una nació i tenim el dret de voler un estat propi', va reblar.

Quan li van demanar què en pensava, del tripartit, va respondre: 'M'estimo més parlar de triplet que no pas de tripartit.' De totes maneres, mentre creu que el Barça 'ha guanyat molt' aquests últims anys, no troba 'arguments per a defensar què ha guanyat' el país durant aquest mateix període. I respecte de si amb el tripartit Catalunya havia reculat, va dir que 'unes altres fórmules ens haurien fet avançar més' com a país.

Després de pintar un panorama fosc del país, va manifestar que Catalunya havia 'd'emmirallar-se en el Barça', en aquest moment de 'desànim, desil·lusió i decepció', que va atribuir al cas Millet. 'No és just que el país caigui en el desànim i la desil·lusió perquè el Palau hagi desencadenat una alarma social impròpia.' Per això, prosseguí, el Barça és la referència que ha de prendre el país, igual que el club s'havia fixat anys i anys en un país amb 'coratge i valentia', dinàmica que ara creu que s'ha invertit. Catalunya, creu, s'ha d'obsedir en la seva 'plenitud' (terme que va anar repetint per no haver de dir independència).

Per això, va fer una crida a abandonar actituds de 'vassallatge' i a actuar amb 'valentia' perquè 'les renúncies no porten enlloc; hem de perdre la por i buscar la plenitud nacional. El Barça brilla per damunt de les institucions del país, molt més que els organismes amb responsabilitat de governar el país', va reblar quan l'ex-conseller i cap de Reagrupament, Joan Carretero, va manifestar que el president del Barça era més important que no el de la Generalitat. Laporta va recalcar que el Barça d'ara era, precisament, el Barça 'més catalanista de la història', el que tenia més projecció internacional.

Men?ame