29.10.2009 - 17:52
L’advocat Francesc Guardans i Cambó ja és oficialment el nou president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. El nomenament, fet pel president de la Generalitat José Montilla, s’ha publicat avui al DOGC. Dilluns 19 al vespre, Montilla rebia Guardans i li comunicava la decisió d’acceptar el seu nom, a proposta del Plenari del Consell, i el nomenava el dia 23. Xavier Bru de Sala, que va renunciar a la presidència al setembre, va abandonar la institució el dia 22.Aquell dia, Bru va convocar la premsa i va atacar el conseller de Cultura, Joan Manuel tresserras, fent-lo responsable del pressupost migrat de què disposa el CoNCA i de la falta d’autonomia envers el departament.
Aquest a tarda, el Plenari del CoNCA a través d’un comunicat ha respòs a Bru tot dient: ‘l Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) inicia una nova etapa sota la presidència del conseller Francesc Guardans. Els membres del Plenari han reiterat l’ambició i la voluntat d’autonomia que ha de permetre al Consell donar el servei i recursos al món de la cultura i dels creadors pel qual va ser constituït, alhora que ratifiquen la seva voluntat de treballar per tal que la cultura i les arts siguin una aposta estratègica del Govern.’
Els membres del Consell defensen la bona sintonia amb el conseller Tresserras. Diu la nota: ‘l Plenari confia que la bona sintonia amb el Conseller Tresserras i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació permetin al CoNCA assolir un Contracte Programa coherent i satisfactori pel que fa als traspassos i pressupost necessaris a curt i mig termini. Els membres del Consell estan convençuts que la cultura ha de ser un dels eixos fonamentals de cohesió social i de desenvolupament positiu en el context actual de crisi econòmica.’ (Llegiu el comunicat sencer).
Una presidència fugaç
La presidència de Bru de Sala ha durat ben poc. No ha sabut liderar un equip de deu membres, una part dels quals l’ha acusat de presidencialista i fins i tot d’autoritari. En pocs mesos d’activitat les posicions ja es van fer irreconciliables: Bru considera que el president del CoNCA ha de ser executiu, que per això se li demana dedicació exclusiva. Però aquesta no és la idea dels consellers del CoNCA, que des del primer moment han tingut una actitud molt activa. El Plenari es reuneix cada dilluns i dimecres, malgrat que la Llei diu que el Plenari s’ha de reunir amb caràcter ordinari sis vegades l’any com a mínim.
El Plenari del Consell va votar, a mitjans d’octubre, entre dues candidatures a la presidència per substituir Bru de Sala, la de Guardans, fins ara secretari, que va obtenir set vots, i la de Pilar Parcerisas, vice-presidenta, que en va aconseguir només tres. Bru es va abstenir.
La trajectòria de Francesc Guardans
Advocat i editor, Francesc Guardans i Cambó (Barcelona, 1952) és llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, i ha fet cursos de postgrau en Econòmiques a la Universitat de Columbia de Nova York. És vicepresident executiu de l’Institut Cambó de Barcelona, editor de la col·lecció Bernat Metge i assessor de Libros de Vanguardia. Va ser vicepresident segon del The Chase Manhattan Bank (1981-1985) a Nova York i conseller delegat del Grupo Anaya (1992-1996). També ha estat director regional per Àsia-Pacífic de la multinacional editorial holandesa Wolters Kluwer a Sydney (1996-2000).
El CoNCA 2009 al DOCG
El 21 de gener del 2009 es publicava al DOGC el nomenament dels onze membres del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Art, per part del Parlament: Xavier Antich, Xavier Bru de Sala, Juli Capella, Jordi Coca, Manel Forcano, Chantal Grande, Francesc Guardans, Sílvia Munt, Marta Oliveres, Pilar Parcerisas i Rosa Vergés. I el 13 de març es publicava el nomenament de Xavier Bru de Sala com a primer president del Consell, fet pel President de la Generalitat, d’entre els membres del Plenari, i després d’escoltar aquest òrgan. Però, de fet, el seu nom ja estava consensuat al gener i va actuar de president des d’aquell moment.
Enllaços
Notícia anterior: Xavier Bru de Sala: ‘Provocar una crisi al CoNCA era allò que més li convenia’.
