18.10.2009 - 06:00
La primera versió pública del navegador Netscape, un dels noms més importants per entendre com ha evolucionat internet fins al punt actual, sortí tot just fa quinze anys, el 13 d’octubre de 1994. Llavors s’anomenava Mosaic Netscape 0.9 i, si voleu saber com era, podeu provar-lo a Browser Emulator. Tot i que Netscape fou un dels noms més importants d’internet, deixà d’actualitzar-se el març de l’any passat. Ara el Firefox n’ha recollit l’herència.Durant molts anys, gairebé des que va sortir fins poc abans del 1999, el navegador Netscape fou el que feien servir més de la meitat dels internautes. Va arribar a tenir un 80% de la quota d’ús dels internautes fins que l’Internet Explorer de Microsoft l’arraconà. Però ara el seu principal successor, el Firefox, es pren la venjança pas a pas i cada vegada fa més ombra a l’Explorer.
Un bocí d’història
Amb gairebé quinze anys a l’espatlla no és estrany que, per poc que es grati, el nom de Netscape aparegui al darrere dels grans episodis de la història d’internet. Llançat oficialment el 13 d’octubre de 1994 per un equip liderat per Marc Andreessen, co-creador del primer navegador comercial (Mosaic), Netscape va ser la primera companyia a encendre la metxa del boom de les empreses puntcom, amb una espectacular sortida a borsa l’agost de 1995.
En paral·lel a l’èxit borsari, que va esperonar moltes altres empreses novelles a entrar al Nasdaq novaiorquès, aquell mateix any Microsoft va presentar l’Internet Explorer (IE). Començava l’anomenada guerra dels navegadors: d’un predomini absolut del mercat el 1995 (80%), Netscape va veure com l’agressiva política de Bill Gates per imposar l’IE va donar els seus fruits i, en un marge estret d’anys, l’explorador de Redmond ja era en el 90% dels ordinadors del planeta. I ni tan sols el judici per les polítiques monopolístiques de Microsoft (1998) no va aconseguir capgirar la situació.
A Netscape s’imposava l’aliança (17 de març de 1999) amb un gegant d’internet com AOL, per 4.200 milions de dòlars, com a única possibilitat de plantar cara a Microsoft. Però ni així va recuperar terreny. Calia una altra estratègia davant l’asfixiant domini comercial de l’Explorer, que implicava l’alliberament parcial dels codis de Netscape perquè programadors de tot el món poguessin ajudar a desenvolupar-lo.
Aquesta tasca conjunta de la comunitat de programari lliure va possibilitar, per exemple, la constitució de la Fundació Mozilla, el 2003, amb diners, suport tècnic i personal d’AOL. I també l’aparició, al cap d’un any, del seu producte estrella, el Firefox 1.0, protagonista juntament amb l’incombustible IE de la segona guerra dels navegadors. Actualment, el programa de Mozilla ja és instal·lat al 23,75% dels ordinadors connectats a internet del món, a costa majoritàriament de la quota de mercat de l’IE.
Enllaços
Encara podeu descarregar-vos algunes de les versions antigues del navegador Netscape.
Més notícies, a VilaWeb Tecnologia i Ciència.
