18.09.2009 - 06:00
El 18 d’octubre començarà el 41è Festival Internacional de Jazz de Barcelona, amb setanta concerts programats, que definiran la temporada musical de Barcelona fins a primers de desembre. També es tancarà l’exposició del CCCB, ‘El segle del Jazz‘, amb l’oferta de sis ‘jam sessions‘. A sobre, aquest mes se celebra el tradicional Festival l’Hora del jazz – Memorial Tete Montoliu, amb actuacions d’artistes d’aquí que presenten els seus nous projectes.I el 27 d’octubre comença un segon cicle ECM – Barcelona a l’Auditori.
Festival de Jazz de Barcelona, ben viu
Durant la presentació de la programació del 41è Festival Internacional de Jazz de Barcelona, Joan-Anton Cararach, el director musical, va començar arremetent contra el crític de música del Wall Street Journal, Terry Teachout, que a primers d’agost d’aquest any va escriure un controvertit article titulat ‘Es pot salvar el jazz?’ (‘Can Jazz Be Saved?‘). Teachout assegurava, amb dades comparatives de l’any 1982, que el públic de jazz als Estats Units s’havia envellit, que ja no anava amb la mateixa freqüència als concerts en directe com abans, i disparava: ‘Músics com Louis Armstrong, Duke Ellington, Charlie Parker and Miles Davis s’ensenyen a les escoles públiques, sonen a les televisions comercials, i sonen en esdeveniments de prestigi com els del Lincoln Center de Nova York’, però ‘ningú no escolta jazz’. Cararach va dir que el Festival de Jazz de Barcelona desmentia les afirmacions de Terry Teachout.
L’any passat, en el quarantè aniversari del festival, es va batre el rècord de públic (amb una mitjana de més del 93% de l’aforament ocupat). Enguany, la seguretat de tenir un públic al darrera ha fet que The Project (l’empresa que organitza el festival) hagi programat setanta concerts i hagi posat a la venda 41.000 entrades (un altre rècord), segons que va explicar Tito Ramoneda, director executiu de la promotora.
Sota l’ombra de Miles Davis
Un dels atractius de l’edició d’enguany és el cicle ‘Variacions sobre ‘Kind of Blue‘, àlbum mític que Miles Davis va liderar l’any 1959, acompanyat pels saxofinistes John Coltraine i Cannonball Adderley, el pianista Bill Evans i el bateria Jimmy Cobb (veure vídeo – report sobre els cinquanta anys de l’enregistrament). Precisament Jimmy Cobb, l’únic músic de la formació que encara és viu, actuarà el 7 de novembre. Dins el cicle també actuaran plegats el pianista Omar Sosa i el trompetista Jerry González (6 de novembre) i el pianista Chano Domínguez amb el quinteto flamenco (12 de novembre). Sense sortir de Miles, l’11 de novembre el guitarra elèctrica Marcus Miller proposarà ‘Tutu revisited. The music of Miles’.
En la programació del festival de jazz de Barcelona 2009 també hi ha Wayne Shorter Quartet (el llegendari saxofonista, que actuarà el dia 28 d’octubre, rebrà la medalla d’or del festival de mà de l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu); Joe Lovano Nonet (3 de novembre); Concha Buika & Chucho Valdés Quartet (5 de novembre); Brad Mehldau Trio (10 de novembre); Cassandra Wilson (13 de novembre); i Maria Schneider, que dirigirà la Big Band de l’ESMUC (21 de novembre).
Aquesta edició del festival es clausurarà al Jazz Standard de Nova York, amb tres dies d’actuacions de Chano Domínguez. Els organitzadors també destaquen la col·laboració per primera vegada amb el portal d’internet All about Jazz, el més popular de la xarxa amb un milió de visites mensuals. I han anunciat que The Project farà la versió espanyola i catalana d’aquesta pàgina. El festival ja compta amb un bloc i enguany també s’informarà des de la immediatesa del Twitter.
També per primera vegada el Jamboree, el club de jazz més important de Barcelona, passa a format part del festival. Aquesta edició compta amb un 40% d’actuacions de músics locals, una forta presència de cantants i té una mirada especial cap al jazz europeu.
La influència del jazz no s’acaba al segle XX
El Festival de Jazz prendrà el relleu en la presència del jazz a la ciutat a l’exposició ‘El segle del Jazz‘, que es pot veure al CCCB fins el 18 d’octubre. Segons que ha explicat a VilaWeb el cap d’exposicions del centre, Jordi Balló, la mostra té un doble recorregut: el que se’n podria dir de col·leccionista, amb una selecció basta de músiques que es poden escoltar mentre es mostren partitures, portades de discs mítics etc del mateix període; i un altre recorregut, que és format per diferents àmbits independents (‘Abans de 1917’, ‘L’era del jazz a Amèrica’, ‘Harlem Renaissance’, ‘Anys bojos a Europa’, ‘L’era del swing’, ‘Temps de guerra’, ‘Bebop’, ‘El jazz-art a Barcelona’, ‘Jazz de la costa oest’, ‘La revolució free’, i ‘Contemporanis’ ), que relaciona el jazz amb altres àmbits artístics. Recorda Balló que la tesi principal que motiva l’exposició és ‘fins a quin punt el jazz té un ressò en les altres arts i quina relació hi estableix. Hi ha peces més il·lustratives i d’altres que hi tenen cabuda perquè són formes de fer paral·leles, a l’hora de crear es confronten amb l’obra d’una mateixa manera.’
Un dels àmbits és dedicat a la Barcelona dels anys cinquanta, ‘El jazz-art a Barcelona‘, on el Hot Club fa descobrir i viure el jazz d’una manera molt intensa a una generació d’artistes, vinculats al Club 49 i a Dau al Set. Balló també destaca com a part de l’exposició les activitats ‘off’, que són aquests dies sis sessions de ‘jam sessions‘ : ‘No podem fer l’exposició d’esquena a la importància del jazz en les noves generacions de músics i amb la desproporció entre el nivells d’aquests músics i les poques oportunitats que tenen a la ciutat. I d’aquesta manera fem palès que el paper vertebrador del jazz no només és retrospectiu i adscrit al segle XX sinó que té un paper al segle XXI.’
El comissari és el crític Daniel Soutif. L’exposició és una coproducció amb el Museo di Arte Moderna e Contemporanea di Trento e Revereto i el Musée du Quai Branly de París.
Montserrat Serra
