28.08.2009 - 06:00
La ruta literària sobre Baltasar Porcel, mort el juliol passat, discorre per les terres d’Andratx. L’escriptor va viure al seu poble nadiu en un ambient mariner i pagès, fins que es va traslladar a Palma, a estudiar comerç. Aquest és un passeig ideat per l’historiador Gaspar Valero que visita els indrets més representatius del terme municipal, com són el mateix poble d’Andratx, el poblet s’Arracó, el Port d’Andratx i també Sant Elm.La ruta comença a Andratx, vila natal de l’escriptor. A l’església parroquial hi situem la primera lectura: ‘El món d’Andratx’: una descripció del poble natal de l’escriptor que procedeix del recull de prosa titulat ‘Les illes, encantades’ (Edicions 62) de l’any 1984. A ‘Cavalls cap a la fosca’ (Edicions 62) del 1975, Porcel també fa referència a l’església. Després, la passejada s’endinsa pels carrers del poble, fins al centre antic de la vila, el Pantaleu, què l’escriptor en torna a fer referència a ‘Les illes, encantades’.
La ruta continua cap al cementiri d’Andratx, on, des del passat 4 de juliol de 2009, hi reposa el cos de l’escriptor. Porcel diu que ‘El cementiri és a la dreta, sobre l’església: quadrat, amb xiprers bells i rosers de flor petita, de maig, entre els pisos de tombes i els monuments funeraris dels rics. Hi dansen sovint els focs follets’. A ‘Difunts sota els ametllers en flor’ (Destino) de 1970 el cementiri torna a ser protagonista de la literatura. Després, el passeig arriba fins al Port d’Andratx. A mig camí, pels voltants de Son Esteve i Son Orlandis, entre camps d’ametllers, s’hi situa un fragment de la narració ‘Ametllers florits’, extreta de ‘Crònica d’atabalades navegacions’ (Edicions 62) del 1971: ‘De nit, les nits de lluna plena, l’extensió de l’ametllerar florit és blavosa, irreal, d’una bellesa crepusular i remota, com la de la mar a les nits estiuenques. (…) Jo, aquest any, no he vist florir l’ametller de l’illa. Em trobava lluny. Hi ha, a la florida, una aguda sensació del temps que passa, d’aquesta fugida tumultuosa cap al passat: penses anar, cada any, a contemplar la sobtada i prodigiosa revelació; però passen els dies i broten els ametlons vellutats. Llavors algú, una persona que potser esperava la teva arribada, t’envia una carta: ‘Ja s’han acabat els ametllers en flor i tu no has vingut’. Sí, és cert, jo no hi he anat i sento com una nostàlgia d’amor perdut, com una imatge de dona que s’esfuma en el record, boirosa, inconcreta’.
Arribats al Port d’Andratx, es fa referència a un fragment de ‘La lluna i el Cala Llamp‘ (Albertí) el 1963. La següent estació d’aquest itinerari és el poblet de s’Arracó, que apareix esmentat a ‘Olympia a mitjanit‘ (Planeta) del 2004. Des de s’Arracó ens dirigim a Sant Elm. Al coll de la Palomera, s’hi situa el fragment de ‘Els escorpins’ (Aymà) de l’any 1965. Després s’arriba a Sant Elm, on Porcel observava el mar. A ‘Els argonautes‘ (Edicions 62) de 1968, es pot captar aquesta mar viscuda pels mariners. Des del centre de Sant Elm, es baixa a cala Conills, on ‘La lluna i el Cala Llamp’ s’hi parla. Finalment, es va a l’altra punta de Sant Elm i, des del mollet de les barques de la Dragonera, s’evoca l’illa a partir d’un fragment de ‘Les Illes encantades’ (Edicions 62). La Dragonera també apareix a la novel·la ‘Les primaveres i les tardors‘ (Proa) de l’any 1986 amb el nom de Molta Murtra: ‘Pel costat de Mallorca, Molta Murtra davallava suau abraçant la diminuta cala. Cara a la mar oberta, el seu litoral es configurava espadat, romput, un dramàtic cavalcament de roques contra les quals l’oneig s’estrellava amb exasperada blancor’.
Durada: mig dia. Per a fer la ruta guiada contactar amb Viatges Tramuntana 971763622.
