09.08.2009 - 06:00
Tot just avui fa cent anys, el 9 d’agost de 1909 l’industrial paperer Amador Romaní va donar a conèixer les troballes que havia fet a la Bauma del Fossar Vell, a Capellades. Des de llavors, aquell abric, que ara s’anomena Abric Romaní en honor del seu descobridor, s’ha convertit en un dels principals jaciments on els arqueòlegs descobreixen qui eren i com vivien els neandertals. Des de fa vint-i-sis anys la recerca que s’hi fa la dirigeix Eudald Carbonell.Un jaciment de referència
L’Abric Romaní és un jaciment referent a escala mundial, les restes deixades pels grups humans que hi han viscut durant milers d’anys s’han conservat excepcionalment bé i s’han pogut recuperar fogars, trossos de fusta i de carbó, eines de pedra, ossos d’animals, llavors, etc. Totes aquestes restes arqueològiques han servit per aprendre com vivien els humans de fa 90.000 anys fins en fa 9.000, des del Paleolític Mig al Paleolític Superior. Així doncs, no només serveix per a descobrir com vivien els primers Homo sapiens europeus, sinó que és un jaciment de referència per saber com vivien els neandertals. De totes aquestes recerques n’han sortit nombroses publicacions a revistes especialitzades de tot el món.
Un lloc habitat des del Paleolític
L’Abric Romaní ha estat habitat i utilitzat pels humans des del Plistocè fins gairebé quan van començar-hi els primers treballs arqueològics. Els romans el varen habitar, tot i que no se sap quin ús en van fer, els segles XVI i XVII va ser una pedrera de blocs de travertí que es van fer servir per a fer les primeres cases de Capellades, fins al segle XIX va ser un cementiri i, a partir del 184 es va convertir en una fossa comuna d’animals. És per això que se l’anomenava Bauma del Fossar Vell o Cementiri dels Espiritistes.
Amador Romaní i Guerra (1873-1930), que formava part d’un col·lectiu d’erudits locals interessats en la història i les ciències, va començar a fer prospeccions a la Cinglera del Capelló el 1905. Apuntava tot allò que descobria en un quadern de camp anomenat ‘Atles de Prehistòria’ i que no es va publicar fins el 1995. Però el 1909, ja convençut que havia trobat un jaciment arqueològic important a la Bauma del Fossar Vell, va fer públiques les seves descobertes i començà les excavacions sota la coordinació de l’Institut d’Estudis Catalans.
De llavors ençà hi han treballat nombrosos equips d’arqueòlegs i investigadors tan prestigiosos com George Laplace qui, al seu moment, va revolucionar la manera d’estudiar i classificar les eines de pedra que feien servir els nostres avantpassats. Des de 1983 les excavacions les dirigeix el reconegut arqueòleg Eudald Carbonell, un dels principals experts del país en arqueologia del paleolític.
Un exemple per a la recerca arqueològica
De fet l’Abric Romaní gairebé podria ser un exemple d’història de l’arqueologia: els mètodes d’excavació i de recerca que s’hi fan servir han canviat molt des que s’hi va començar a treballar, des de l’excavació per sondatges o per trinxeres fins a l’excavació en extensió que s’hi fa actualment i que permet tenir una visió de conjunt de com era el lloc en un moment determinat. Ara a més, s’hi fa servir l’última tecnologia en recerca i se’n garbella la terra per trobar ossos de rosegadors petits o altres animals, entre més.
Aquests dies, coincidint amb el centenari del jaciment, l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la Universitat Rovira i Virgili, responsable actual de les excavacions, fa una reunió internacional a Tarragona i a Capellades amb el títol ‘La casa neandertal: comportaments socials i espacials’. Hi participen trenta-vuit experts de nou països que parlaran de com s’organitzaven i com vivien els neandertals a partir de les descobertes fetes en jaciments com l’Abric Romaní.
Enllaços
Història de l’Abric Romaní i de les excavacions arqueològiques que s’hi han fet (pdf).
Més notícies, a VilaWeb Tecnologia i Ciència.
