Meló d’Alger

Sindiyya, pròia o pertanyent al Sind o Indostan. És una planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, amb tija pilosa, flexible i rastrera, de 3 a 4 metres de llarga; fulles partides en segments arrodonits i de color verd obscur. Les síndries tradicionals eren d’un color verd obscur. Actualment, per transformacions genètiques, són d’un color verd més clar amb franges i la majoria sense llavors. Flors grogues, fruit quasi esfèric, tan gran que de vegades arriben a pesar 20 Kg. De corfa verda uniforme o jaspiada i polpa vermella, granelluda, aiguosa i dolça, entre la qual es troben les llavors negres i xafades, formant línies concèntriques. És una planta prou conreada a Espanya i també a la nostra comarca des que s’ha instal·lat el reg per degoteig i utilitzant el plàstic s’avança algun mes la seua collita. Abans els primers que trobaves els venien a les fires d’estiu com la d’Albaida (per Sant Jaume) i a Xàtiva a mitjan agost.S’identifica amb l’espècie Citrullus vulgaris, originària d’Àfrica i conreada actualment a tot el món. N’hi ha moltes varietats. La de corfa dura i carn blanca o carabassa de cabell d’àngel, que s’utilitza per fer conserves o menjar en cru. La major part de les varietats dolces es gasten en preparats de confiteria. El suc conté al voltant del 2’5% de sucre.

En aquesta època de calor, i per apagar la set, després de dinar, el més escaient per a postres és una bona tallada de meló d’Alger acabada de traure de la nevera.

Com a la nostra contrada igual li diem meló a la síndria com al de tot l’any, el refranyer anirà relacionat amb el meló.

Refranyer:

– L’amor de la joveneta la compare amb un meló; per fora la cara alegra, per dins la traïció.

– Melons i criades, busca’ls, no els encomanes: vol dir que són dues coses que cal triar per si mateix i no refiant-se d’altres.

– El meló vol vi bo,i el caragol diu que també en vol.

– El meló i el casament han de ser d’encertament: vol dir que el meló i el matrimoni són coses de les quals no se sap si són bones o dolentes fins que les han provades.

– En temps de melons, ni missa llarga ni sermons: es refereix a les funcions o solemnitats que es fan en l’estiu, que solen molestar si no són curtes.

– En vindre els melons, el sastre a rebolcons: vol dir que en estiu el sastre té poca feina.

– El meló del promés és bo, corfa i tot: significa que un obsequi és estimat segons la persona que el fa.

Encara que el títol diu meló d’Alger, la recepta d’avui serà de meló de tot l’any que també n’és temporada:

MELÓ FRED

Ingredients (per a 4 persones):

– 1 meló gran

– 2 bresquilles

– 2 taronges

– 2 pomes

– sucre

– una botella de cava

A la feina:

Tallem al meló un tros d’un dels extrems i amb cura se li trau la polpa. Es talla a daus, igual que les taronges, les pomes i les bresquilles. S’aboca en un recipient posant sucre al gust i es deixa en maceració al frigorífic.

Quan anem a servir-lo a taula, al meló que tenim buit, li tallem un poc de l’altre extrem per tal que servisca de base, s’emplena de tota la fruita i li aboquem el cava.

S’ha de servir tapat amb el tros que vam tallar al principi.

Salut i bon profit.

El plaer de guisar © Josep Ruiz i Casimir Romero

Enllaços
Webs de gastronomia
Hemeroteca: El plaer de guisar