02.07.2009 - 06:00
El Parc Marítim i Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera (mapa) era el darrer territori de les Illes Balears encara gestionat pel govern espanyol. Ahir la gestió d’aquest emblemàtic indret de 10.021 hectàrees (8.703 de marítimes i 1.318 de terrestres) i format per una vintena d’illes i illots passà a dependre de la Conselleria de Medi Ambient, gràcies al reial decret aprovat el 26 de juny que traspassa el parc marítim i terrestre al govern balear.L’arxipèlag de Cabrera depèn administrativament de l’Ajuntament de Palma, però de fet el port més proper és el de la Colònia de Sant Jordi (ses Salines), a deu milles nàutiques. En aquest municipi al sud de Mallorca, justament, hi ha el centre d’interpretació i en surten excursions diàries a l’arxipèlag. Cabrera és l’illa deshabitada més gran de la Mediterrània i, per tant, un indret important per a la recuperació de la biodiversitat i de l’entorn natural mediterranis. Diari de Balears ha publicat un extens dossier especial sobre el traspàs de Cabrera, que inclou detalls curiosos de la història de l’arxipèlag (com la reclusió en condicions infrahumanes a l’illa de Cabrera de milers de soldats francesos després de la derrota napoleònica de Bailèn, fa dos segles), les normes de visita, propostes d’excursions, mapes i galeries virtuals de la flora i la fauna.
L’arxipèlag de Cabrera acull importants colònies d’ocells marins i és una escala fonamental en la ruta migratòria de més de cent cinquanta espècies d’ocells. A més, té un fons marí dels més ben conservats del litoral del país, amb més de dues-centes espècies, amb invertebrats endèmics. La riquesa biològica es deu, en gran part, a la no-urbanització de les illes i illots. Durant molt temps només hi va haver el castell construït el segle XV per protegir Cabrera i Mallorca dels atacs de pirates berberiscos. Entre els anys 1809 i 1814, durant les guerres napoleòniques, l’illa principal va convertir-se en un trist precedent dels camps de concentració: hi van recloure entre sis mil i nou mil soldats francesos capturats a la batalla de Bailèn, i tan sols tres mil sis-cents van sortir-ne vius. A l’illa hi ha un museu i un monument en record seu.
El 1891 la propietat de Cabrera va passar a la família Feliu, que la va voler convertir en una colònia agrícola. Hi va plantar vinyes i va provar de repoblar l’illa, sense èxit. El 1916 la detecció d’un submarí austro-hongarès en aquelles costes, en plena Primera Guerra Mundial, va empènyer el govern espanyol, partidari de la neutralitat, a expropiar l’arxipèlag per raons de defensa. També hi va pesar la conversió d’alguns illots en l’amagatall predilecte de les mercaderies de contraban (sobretot tabac) que passava l’empresari Joan March Ordinas d’Algèria a Mallorca.
La presència militar, amb un destacament permanent fins el 1999, va impedir la urbanització de l’arxipèlag, però també va causar alguns mals ambientals per l’ús del territori com a camp de tir i de pràctiques d’instrucció. La pressió de grups ecologistes com el GOB i Greenpeace a partir de la dècada del 1970 contra els usos militars va menar, el 1986, a la suspensió d’una gran part dels exercicis militars. Però no va ser fins el 29 d’abril de 1991 que va néixer el Parc Marítim i Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, que ahir va passar a mans del govern balear.
Enllaços
Vídeos de Diari de Balears: presentació de l’arxipèlag i declaració institucional del conseller de Medi balear, Miquel Àngel Grimalt.
