Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  24.05.2009  06:00

L'esquerra abertzale demana el vot per a Iniciativa Internacionalista

El català, l'economia, les infrastructures i l'agricultura marquen el segon dia de campanya per a les eleccions europees

Men?ame
 

Arnaldo Otegi, ex-portaveu de Batasuna; Itziar Lopategi, cap de llista de la candidatura il·legalitzada D3M a Biscaia; i Miren Legorburu, dirigent d'ANV van demanar ahir al vespre el vot a les pròximes eleccions europees per a la candidatura Iniciativa Internacionalista. Ho van fer en una conferència de premsa en un hotel de Sant Sebastià. Otegi va fer una crida al poble abertzale i d'esquerres a donar suport 'social, polític i popular' a la candidatura.

El polític basc va fer una 'crida general per a sostenir electoralment' perquè la llista que 'no és nostra, però recull els nostres criteris'. Otegi creu que el vot a Iniciativa Internacionalista servirà per a fer manifesta 'la situació que viu el País Basc al context europeu' i per a demanar la implicació d'Europa en una solució democràtica i pacífica al conflicte basc. També va dir que l'esquerra abertzale compartia aspectes socials i polítics del manifest fundacional d'Iniciativa Internacionalista com la reivindicació del dret a l'autodeterminació i la necessitat de canvis profunds al model econòmic.

Otegi va defensar que és viable que les nacions sense estat d'Europa estableixin els seus propis estats, tal i com ha passat a Montenegro i com pot passar a Escòcia. En aquest sentit, va dir que la Unió Europea 'ha avalat a l'última dècada la creació de nous estats a Europa' i per això Europa és important per a l'esquerra abertzale.

Tremosa vol impulsar el port

El candidat de la Coalició per Europa, Ramon Tremosa, va reivindicar la necessitat de dur a Catalunya el tren de mercaderies que ha de comunicar Hamburg amb Algesires i es va comprometre a aconseguir-ho. Segons Tremosa, que encapçala la coalició formada per CiU, BNV, UM, PNB, CA i PA, aconseguir que el futur tren de mercaderies europeu passi pels ports catalans és una dels principals objectius de CiU a la pròxima legislatura europea. 'Si aquest tren no es fa, Catalunya quedarà fora del mapa del progrés del segle XXI', va advertir. També va reclamar a la candidata del PSC, Maria Badia, que demanés la retirada de la llei de ports del 2003 perquè perjudica el port de Barcelona i els altres ports catalans. La llei, va dir, obliga els ports de l'estat espanyol que tenen beneficis a pagar més per als que són deficitaris i això limita el creixement del port de Barcelona. El diputat Josep Rull també va criticar la nova llei de ports que es prepara a Madrid i que considera encara més centralitzadora.

Badia desqualifica les propostes del PP contra la crisi

La candidata del PSC, Maria Badia, per la seva banda, va criticar les propostes del PP contra la crisi, que va qualificar de disbarats. En un míting que va fer a Cornellà va dir que calia reforçar la integració europea, la regulació dels mercats financers, augmentar la inversió pública i les polítiques socials. En canvi, va desqualificar les propostes de mantenir la política de no intervenció al sector financer i augmentar el proteccionisme econòmic.

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va començar la campanya electoral a València, en un míting amb Maria Teresa Fernández de la Vega en què va assegurar que no hi hauria retallades dels drets dels treballadors ni dels drets socials, ni acomiadaments barats, perquè es mantindria la política social i augmentarien les ajudes. A més, va dir que les xifres positives no trigarien gaire a arribar. Zapatero també va criticar el PP per demanar la dimissió de la ministra espanyola de Defensa, Carme Chacón, pel brot de grip porcina a la caserna militar d'Hoyo de Manzanares a Madrid.

Junqueras culpa el PSC de que el català no sigui oficial a Europa`

El candidat d'Europa dels Pobles-Verds, Oriol Junqueras, va fer co-responsable el PSC de que el català no fos una llengua oficial a Europa. Era una resposta a les declaracions de Maria Badia, que havia dit que havia estat l'única eurodiputada que havia treballat per a l'oficialitat del català. Acompanyat de Joan Puigcercós, va visitar l'Aplec del Cargol de Lleida on va explicar que ERC promouria una iniciativa legislativa en favor de l'oficialitat del català. Si el català no és oficial a Europa, va dir Junqueras, és per una decisió política de l'estat espanyol al qual 'donen suport sistemàticament els vint-i-cinc diputats del PSC'. També va declarar que l'espoli fiscal és el responsable de l'alt índex d'atur a Catalunya.

El vicepresident del Govern i dirigent d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, va rebutjar les acusacions d'antiespanyola llançades contra la candidatura formada per ERC, BNG, Aralar, Verds, EA, CHA i Entesa Per Mallorca. 'Allò que sí és veritat és que aquesta no és una candidatura espanyola. És una candidatura basca, catalana i gallega, i que poden votar tots aquells espanyols ja no d'esquerres, sinó els demòcrates i liberals que estan a favor de la diversitat també a l'hora de votar', va afegir.

Romeva centra les propostes agràries en la lluita contra els transgènics

Raül Romeva, candidat d'ICV-EUiA, va dir, també des de l'Aplec del Cargol, que demanar el vot contra els transgènics no era contradictori amb el pacte de govern amb el PSC, tot i que els socialistes, amb el PP i CiU, van blocar al Parlament de Catalunya el debat sobre la iniciativa legislativa popular per a prohibir dels cultius d'aliments transgènics. A més, va presentar alguns dels punts principals del programa agrari del partit, que se centra en la lluita a Europa contra els cultius transgènics.

Vidal-Quadras vol millorar les ajudes a les famílies

El candidat del Partit Popular de Catalunya (PPC), Alejo Vidal-Quadras, va prometre regular 'la gran dispersió en la quantitat d'ajuts a les famílies' i acostar-los als models dels països escandinaus. A més, va dir que 'les subvencions són manifestament millorables' i que hi ha països 'on les prestacions per fill poden arribar als set-cents o vuit-cents euros al mes'.

Men?ame