20.05.2009 - 16:34
Uns amics de Catalunya Nord de visita a Barcelona, van voler visitar la Casa Batlló. Com que a la taquilla s’indicava un preu d’’entrada reduït pels residents de Catalunya, van demanar el descompte corresponent, i aquí van començar els problemes. Res de res.
La Casa Batllo no aplica tarifa reduïda pels catalans del Rosselló i altres comarques del nord de l’Albera, perquè considera que no viuen a Catalunya, que són francesos (m’imagino que..>>… tampoc fan descompte als valencians o la gent de les illes perquè els deu considerar espanyols).
L’amiga de Catalunya Nord ho va argumentar tant com va poder, sempre en català, -s’escau que es diu Puig no pas Dupont ni Pompadour-, però no va aconseguir fer-los canviar d’opinió. Abans d’escriure aquesta crònica, també he demanat per correu electrònic al servei d’informació de la Casa Batlló quin tipus de tarifes reduïdes aplicaven i m’han confirmat molt amablement en castellà que efectivament hi ha una tarifa reduïda para los residentes de Cataluña.
A la Casa Batlló poden fer tarifa reduïda per qui vulguin però han de ser més explícits: poden posar per exemple, «tarifa reduïda pels subdits del rei d’Espanya residents a les províncies de Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida»; o «pels residents del nord-est de la península ibèrica».
Hi ha moltes maneres de dir les coses però no es pot utilitzar el nom de Catalunya en va. I ningú pot negar als catalans de Catalunya (nord-sud-est i oest), el dret de sentir-se catalans i considerar que el lloc on viuen fa part de Catalunya, de la mateixa que molts catalans que viuen a Espanya es consideren catalans i consideren que viuen a Catalunya. Que ningú s’ofengui però ens agradi o no, per ara les coses són així. En tot cas qui ofen és la Casa Batlló. Perquè si la Casa Batlló vol promoure la figura de Gaudí com a referent cultural del nostre païs, de Catalunya, i vol fer un descompte pels catalans, ho ha de fer per tots els que se sentin catalans i es considerin catalans.
Segur que això no posaria en perill les finances de la Casa Batlló i
en canvi quedarien com uns senyors.
I segur també que llegint aquesta crònica, sortiran males llengües dient que amb tant de rotllo per regatejar un preu d’entrada, és la prova definitiva que els protagonistes d’aquesta història són catalans, encara que vinguin de Perpinyà.
Esteve Carrera (9-5-2009)
