15.04.2009 - 12:53
Joan Tardà, diputat d’ERC ha presentat aquest matí una denúncia contra l’estat espanyol davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans per la negativa de la mesa del congrés dels diputats espanyol a fer preguntes i a tramitar iniciatives parlamentàries sobre el rei espanyol. Aquest fet és, per a Tardà, ‘un forat negre’ (àudio) del sistema democràtic. En un termini de sis mesos ERC sabrà si el tribunal admet a tràmit la demanda o si la desestima.Tardà s’ha mostrat optimista respecte als resultats de la iniciativa. ‘Crec que ens en sortirem’, ha dit, perquè ‘és evident que avui en dia no es poden posar frens a la democràcia i a la transparència’. I es que segons el diputat d’ERC, el fonament jurídic de la demanda ‘fa pensar que la iniciativa té total la viabilitat’ perquè ‘el que passa a l’estat espanyol no passa en cap altra monarquia parlamentària europea'(àudio).
Tardà ha recordat que ‘la monarquia espanyola té un pecat original’: va ser ‘reinstaurada pel dictador’ i el rei ‘va jurar els principis fonamentals del Movimiento’. ‘Es va burlar la possibilitat que la societat espanyola pogués plebiscitar i referendar si volia o no monarquia’ (àudio). A la qual cosa ha afegit: ‘Això s’ha aguantat a partir d’una gran conxorxa de silencis i una impunitat que no té semblança arreu de la UE.’
Què diu la querella?
La querella d’ERC contra l’estat denuncia la vulneració del dret a un procés equitatiu (previst a l’article 6 del conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals) tot recordant que el tribunal constitucional sí que ha admès a tràmit peticions semblants, però no sobre el rei, de diputats d’uns altres grups.
Estrasburg és l’últim graó d’un procés que es va iniciar el 13 d’abril del 2007, quan Tardà va presentar al registre del congrés una proposició no de llei sobre la transparència de les finances de la casa reial espanyola. També va presentar una bateria de preguntes sobre les partides dels pressupostos generals de l’estat destinades al monarca i la seva família, els sous dels seus membres i les seves activitats.
El 17 d’abril i el 8 de maig del 2007 la mesa del congrés va adoptar la decisió de no admetre a tràmit les preguntes i la proposició no de llei perquè ‘d’acord al què disposa l’article 56.3 de la constitució, la persona del rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat’.
Després d’intentar recórrer aquesta decisió de la mesa, el juny del 2008 Tardà va elevar la qüestió al Tribunal Constitucional (TC) adduint que s’havia vulnerat el seu dret a accedir en igualtat de condicions a les funcions públiques que són pròpies d’un càrrec electe.
Pocs mesos després, al desembre de 2008, el TC va decidir de no admetre a tràmit el recurs d’empara argumentant que no s’havia justificat la transcendència constitucional de la demanda. No obstant això, el magistrat del TC, Pablo Pérez Tremps, va presentar un vot discrepant tot assegurant que no hi havia cap argument processal que n’impedís l’admissió.
ERC fonamenta la demanda en la vulneració del dret a un procés equitatiu, perquè en ocasions anteriors el TC ha considerat que els actes que atemptin contra les funcions dels diputats –com l’acció de control del govern- tenen rellevància constitucional, i per tant que les demandes sobre aquesta qüestió s’han d’admetre a tràmit.
Segons els republicans, la negativa dels magistrats a acceptar la demanda ‘xoca frontalment’ amb la jurisprudència del propi tribunal, i discrimina Tardà respecte a uns altres diputats que es van emparar en els mateixos preceptes constitucionals per a presentar demandes que van ser acceptades.
‘En no admetre a tràmit i negar-se a resoldre sobre el fons de l’assumpte’, diu el text de la querella, el TC ‘contradiu la seva jurisprudència i doctrina’, i ‘tracta de forma diferent i desigual el diputat Joan Tardà’ respecte a ‘altres diputats als què ‘no només se’ls va admetre a tràmit el recurs d’empara, sinó que fins i tot van obtenir l’empara per part del propi TC’.
La fiscalia va arxivar la denúncia contra Joan Tardà per injúries i amenaces al rei espanyol
Cal recordar Tardà fou denunciat per injúries i amenaces al rei espanyol però que la fiscalia va arxivar la denúncia car no va veure cap delicte en les declaracions del diputat republicà. El sindicat Mans Netes va denunciar Tardà després d’haver dit ‘mori el Borbó’ en un acte públic contra la constitució espanyola convocat per les joventuts d’ERC (JERC) a Barcelona el sis de desembre de l’any passat.
Enllaços
VilaWeb: La Fiscalia arxiva la denúncia contra Joan Tardà per injúries i amenaces al rei espanyol (20/02/2009) | Polèmica pel discurs de Tardà a l’acte contra la constitució espanyola de les JERC (07/12/2008).
