27.01.2009 - 06:00
El terme ‘xueta’ o ‘xuetó’ no apareix documentat fins el segle XVII i l’etimologia del mot no és gaire clara, per més que hi ha força conjectures sobre la matèria. Els xuetes són mallorquins descendents de jueus convertits al cristianisme. Així, doncs, per parlar dels xuetes cal, primerament, fer referència al passat jueu de Mallorca. I la primera referència històrica de què tenim constància és del 417, quan l’illa es trobava sota domini romà.Els jueus van conviure sense gaires discòrdies amb musulmans i cristians durant més de vuit segles, fins el 1391, quan començaren les primeres persecucions. Aquest any més de tres-cents foren assassinats, en un assalt al Call de Palma. Molts, atemorits, fugiren al nord de l’Àfrica i, uns altres, una mínima part, es convertiren al cristianisme. Les conversions en massa, tanmateix, no vingueren fins el 1435. Però una part dels nous cristians continuaren practicant en secret el judaisme: eren els anomenats ‘criptojueus’.
Una data clau en la persecució dels xuetes és el 1679, quan es feren cinc actes de fe al carrer de l’Argenteria de Palma. Hi foren jutjats dos-cents divuit ciutadans acusats de practicar el judaisme, si bé cap no fou condemnat a mort. Sí que ho foren, en canvi, molts dels sentenciats en els actes de fe del 1691: tres foren cremats vius, trenta-dos foren cremats després d’haver estat escanyats, de tres que es van morir abans del judici, se’n cremà la despulla, i cinc foren cremats en efígie, perquè havien fugit de l’illa. Els processos del 1691 representaren la fi de la comunitat criptojueva de Mallorca i no és fins aleshores que podem parlar de xuetes amb tota propietat.
Tot i haver-hi més de dos-cents cognoms d’ascendència jueva a Mallorca (hom calcula que actualment hi ha devers 18.000 mallorquins amb cognoms jueus), els llinatges estigmatitzats foren quinze: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Valentí, Valleriola, Valls i Tarongí. Els xuetes mallorquins, portadors d’aquests cognoms, van sofrir persecució segles i segles. De fet, no deixaren d’ésser discriminats fins els anys 1960. L’aïllament, físic i social, els va obligar a viure reclosos en uns carrers concrets del nucli antic de Palma. A més, van haver de practicar l’endogàmia, amb les repercussions genètiques (vídeo) consegüents, com ara l’hemocromatosi.
‘Cercles del silenci’: un monument contra l’oblit dels xuetes
Ferran Aguiló, Mònica Fuster, Antoni Forteza, Jaume Pinya i Juan Segura, tots cinc artistes i xuetes, erigiran un memorial contra l’oblit (explicació): ‘Som la primera generació que no ha estat estigmatitzada i per ventura l’última que en sentirà parlar pels qui se’n veieren directament afectats. Amb aquesta obra, ‘Cercles del silenci’, volem materialitzar-ne el record’, diu l’escultor Ferran Aguiló. ‘Aquest monument’, afegeix, ‘vol ser una vacuna perquè no hi hagi la intenció de tornar a segregar ningú’.
El monument, que s’aixecarà al parc de sa Quarantena de Palma, consistirà en ‘un pou que es recobrirà de ciment i que ‘vol simbolitzar l’abisme’. Hi haurà també un cercle que ‘representa el buit’ i una planxa de plom en què s’inscriuran els noms dels més de trenta xuetes cremats durant l’acte de fe del 1691, i els dels que moriren durant el procés judicial.
Fa temps que es parla d’aquest projecte que, de moment, no s’ha portat a terme i del qual hi ha una maqueta i prou. Aquest memorial té el vist-i-plau de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca, que el sufragaran a parts iguals. Però encara no se sap la data de començar les obres, que hauria de ser durant l’any que som.
Carla González
Enllaços
Llibres sobre xuetes: ‘Els malnoms dels xuetes a Mallorca’ (Rosa Planas) | ‘Els xuetes’ (Baltasar Porcel) | ‘L’endogàmia dels xuetes de Mallorca: identitat i matrimoni en una comunitat de conversos (1435-1750)’ (Enric Porqueres) | ‘Els xuetes, des de la intolerància a la llibertat’ (Francesc Riera) | ‘Dins el darrer blau’ (Carme Riera).
Més llibres relacionats amb els xuetes.
Secció a Nosaltres.cat: Judaisme.
