05.01.2009 - 06:00
El poeta Andreu Vidal (Palma, 1959-1998) fa deu anys que es va morir. Tenia trenta-nou anys. Era un poeta de culte, i figurava en l’avantguarda de les últimes dècades del XX. Però feia temps que la seva poesia no es trobava, fins que Edicions del Salobre va decidir-se a publicar-ne ‘Obra poètica i altres escrits‘, a cura de Karen Müller i Margalida Pons. En aquest vídeo (tret del cultural ‘Stromboli’ de TV3), Andreu Vidal recita tres poemes seus.Les curadores han partit d’un projecte que el poeta ja tenia en vida: d’aplegar tots els seus llibres de poesia. Andreu Vidal volia aplegar la seva obra poètica en un volum, però sense els tres primers llibres, que considerava de formació. Aquest projecte d’antologia havia de començar pel ‘Llibre de les virtuts’ (1980), que considerava la seva primera obra de maduresa. El volum d’Edicions del Salobre també inclou els llibres publicats a partir de llavors: ‘Necròpsia’ (1984), ‘Els dies tranquils’ (1988), ‘L’animal que no existeix’ (1993) i ‘Ad vivum’ (1999). També s’hi inclou la poesia esparsa que va publicar a revistes, una vintena de poemes que va deixar inèdits, i una sèrie de notes i d’aforismes, també inèdits, titulats ‘Für Zamme’, i els ‘Poemes’ de Paul Celan, que va traduir ensems amb Karen Müller.
A ‘Obra poètica i altres escrits’, també hi ha una presentació de les dues curadores i tres textos introductoris de Margalida Pons, ‘El mall que desrecord amb vós’; ‘El desdichado. In memoriam Andreu Vidal’ d’Albert Roig; i ‘La carn en agonia’ de Josep M. Lluró. Un apèndix inclou les notes explicatives i complementàries i una cronologia. Finalment, hi ha una sèrie d’índexs (alfabètic, de notes i aforismes, general).
Margalida Pons i Karen Müller expliquen a la presentació que el projecte d’antologia que havia imaginat Andreu Vidal no era completament tancat, de manera que els materials conservats al seu fons documental, ordenat per Pons, no permetien pas de deduir-ne la forma final. A banda, Andreu Vidal refeia constantment els seus poemes. El criteri aplicat, doncs, ha estat de reproduir els llibres com es van editar originalment, i d’explicar les variacions trobades a les notes finals. El material inèdit publicat n’és solament una tria.
‘Al seu fons, explica Margalida Pons, vam trobar una vintena de compendis de notes i aforismes molt treballats, ‘Für Zamme’, que no havia arribat a publicar, però que vam decidir incloure, sense el document relacionat i titulat ‘Diccionari de l’infern’ per inacabat.’
Pons destaca la gran capacitat que tenia Andreu Vidal de crear mons poètics sense fer poesia narrativa. ‘Els seus poemes són plens d’elements gòtics, romàntics, de pensament. Li agradava de llegir Lovecraft i Cioran, i es nota. La seva és una poesia molt evocadora.’ I afegeix Müller: ‘I amb un llenguatge molt depurat, intens, ple de musicalitat. Ell donava molta importància a la música, al ritme del vers i del poema.’
La biblioteca d’Andreu Vidal, que ara guarda Karen Müller, diu molt del poeta. Segons Müller: ‘Va fer un procés de depuració i es va quedar, només amb dos-cents llibres, els que volia tenir i, certament, tenen molt a veure amb la seva obra. Són llibres molt treballats, subratllats, amb dibuixos, i fins i tot amb alguna plana retallada. A l’Andreu, li agradava la història de les religions, l’antropologia, la psicologia, i també la poesia europea (la de Gerard de Nerval, per exemple), obres de psiquiatria, de la construcció de la consciència del jo fragmentat… I el llibre ‘Saturn i la malenconia’ era un dels seus llibres de capçalera.’ I d’autors catalans? ‘Em sembla que salvava Riba i Vinyoli, encara que al principi també llegia Ferrater i en algun poema del ‘Llibre de les virtuts’ fa referència a Carner.’
D’Edicions 62 a Edicions del Salobre
L’edició d’aquest volum, l’havia de publicar en principi Edicions 62, que ja havia publicat pòstumament l’últim llibre d’Andreu Vidal, ‘Ad vivum’, el 1999, i la traducció dels poemes de Paul Celan l’any 2000. ‘El 2001, diu Pons, vam començar a treballar aquest volum, que vam donar per enllestit el 2005. Però durant tres anys Edicions 62 no va moure el llibre ni oferia cap indici que fes pensar que el procés es desencallaria. Per això, al final vam portar el volum a Edicions del Salobre, que a través de l’editor Toni Xumet, va rebre el projecte amb entusiasme.’
M. S.
Enllaços
Andreu Vidal a Mag Poesia.
Pàgina d’Andreu Vidal a l’AELC.
