06.11.2008 - 20:00
Avui al vespre i demà TV3 emet Serrallonga, una minisèrie (tràiler) que vol recuperar per al gran públic el llegendari bandoler Joan Sala i Ferrer de Serrallonga (Viladrau, 1594 – Barcelona, 1634). En ocasió de l’emissió d’aquest film en dos capítols, avui us volem recomanar un completíssim bloc, Serrallonga, escrit per l’advocat arenyenc Ramon Verdaguer, apassionat des de fa molts anys tant per la figura de Serrallonga com pel seu territori, el Montseny i les Guilleries. Verdaguer destaca que Joan Sala, ‘bandoler cràpula, facinerós, altiu i ferreny’, té el valor d’haver estat l’únic a la seva època, el barroc, que va reivindicar el país. De fet, s’atribueix a Serrallonga el crit ‘Visca la terra, muïra el mal govern’, que posteriorment adoptarien els segadors al Corpus de Sang (1640). Però Verdaguer, com més estudiava Joan Sala, més es va acaba interessant per Maria Serrallonga Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós (Sant Hilari Sacalm) i d’on va prendre l’apel·latiu el bandoler. ‘Maria Serrallonga era qui portava els pantalons a casa.”A l’ombra, agombolava la masia, pujava la niada, tenia cura de les terres i era, en definitiva, qui de veritat portava el pòndol de la masia, de la família, de tot.’ Un dels molts detalls que van captar l’atenció de Verdaguer per Maria Serrallonga, i que l’han empès a dedicar-li conferències com aquesta (mp3), és el seu testament, que a l’època va causar admiració: és calcat del de Carmesina a Tirant lo Blanc.
A la primeria del segle XVII, Joan Sala va començar a practicar petits robatoris, amb els seus germans, a la zona de Viladrau. I després de casar-se amb la pubilla Maria Serrallonga (1618), i d’agafar-ne el cognom, va començar a forjar una llarga activitat de bandoler i de mite, perquè s’escapava sempre de les persecucions de les tropes del lloctinent i dels senyors jurisdiccionals, gràcies al coneixement del país. La seva cursa es va aturar el 31 d’octubre de 1633 a Santa Coloma de Farners, arran d’una delació. El llarg procés judicial (conservat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú) es va tancar amb aquesta sentència a mort, executada el 8 de gener de 1634:
‘En aquest dia fonch sentenciat Joan Sala, àlias Serrallonga, natural de la Parròchia de Viladrau, bisbat de Vich, bandoler molt facinerós, cap de quadrilla, que havie molts anys que regnave; fonch la sentència de cent assots, axorellat [les orelles tallades], aporat ab carretó, atenallat y fets quatre quartos, y lo cap posat en una de les torres del portal de Sant Antoni de la present ciutat. Anima eius requiescat in pace. Amen.’
Tot i l’escarni i la cruel execució, la fama popular de Joan Sala va convertir-lo en llegenda, amb proliferació de cançons (com ‘Les ninetes ploren’), auques i danses. Fins a sis municipis (Terrassa, Torredembarra, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Tarragona i Sant Quintí de Mediona) conserven el ball d’en Serrallonga, en què els trabucs i els arcabussos surten al carrer. A Sant Hilari, cada any celebren la Festa Serrallonga, i a poc a poc es va ampliant la literatura al voltant de Joan Sala i del bandolerisme català.
Coincidint amb la mini-sèrie de TV3 i complementant-la, Edicions 62 acaba de publicar ‘Serrallonga‘, versió novel·lada per Rafael Vallbona; i Glénat Edicions n’ha fet la versió en còmic, ‘La llegenda del bandoler serrallonga‘, amb l’adaptació del guió per Niki Navarro i dibuixos de Quim Bou.
Enllaços
Reportatges anteriors de VilaWeb Nit.
