Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  06.11.2008  06:00

Joan Margarit i la lucidesa, xarop de la felicitat

Publica el nou llibre de poemes 'Misteriosament feliç' (Proa)

Men?ame
 

Conversem amb Joan Margarit a la seu del Grup 62, al despatx de l'editor Isidor Cònsul. Margarit es fixa de seguida en un cartell imponent de mossèn Cinto Verdaguer, penjat a la paret. De poeta a poeta, Margarit llegeix, al costat de Verdaguer, un dels poemes del seu nou llibre, 'Misteriosament feliç' (Proa), per a un nou vídeo de la sèrie Escriptors TV. Segons Margarit, la poesia no es pot separar del sentit comú ni de la lucidesa.

Aquest és un any important per a Joan Margarit: ha fet setanta anys i els ha poguts celebrar amb el Premi Nacional de Literatura i amb el Premio Nacional de Poesía, per 'Casa de Misericòrdia'. Ha anat a Anglaterra i a Israel a presentar llibres antològics de la seva poesia traduïda a l'anglès i a l'hebreu. I coincidint amb l'edició de 'Misteriosament feliç', Proa acaba de publicar-li una edició especial de 'Joana', pels deu mil exemplars venuts, que inclou un compacte amb tots els poemes recitats per l'autor (podeu sentir-ne un, 'Mentre tu dorms', mp3).

Margarit és lúcid parlant de 'Misteriosament feliç': 'El protagonista és un vell, que no vol dir que estigui malament de la pròstata. Té poc futur i molt de passat.' Per tant, qui parla al poemari és una veu literària des de la ficció? 'Sempre em miro la poesia des de la ficció. El protagonista és fet de parts meves diverses, que, tornades a muntar, ja no són exactament jo.'

'El protagonista del llibre és lúcid i dur amb el passat. Tant, que a vegades no en vol parlar. Per una raó: el llibre proposa, de fons, com es pot arribar, en qualsevol condició, a l'alegria, a la felicitat. Com? El protagonista posa sobre la taula tot allò que és més dur del passat (el dolor, la mort...) amb la màxima lucidesa. És d'aquesta lucidesa que pot arribar la felicitat. Perquè la pitjor cosa que es pot fer és disfressar la tristesa d'alegria. Això no funciona.'

'Dit d'una altra manera: què t'impedeix de ser feliç en els moments més durs? T'ho impedeixen les grans penes, les pèrdues? No. Els grans dolors fan un forat, però els assumeixes perquè, si no, et derroten i t'enfonsen. Això és el dol. Però després aquest procés no t'impedeix pas d'anar cap a la felicitat. En canvi, les mesquineses, la ronya quotidiana, sí que t'ho impedeixen.'

Per tant, 'Misteriosament feliç' és un llibre molt optimista, encara que a voltes els versos vulguin oblidar un passat massa masegat, a desgrat de molta malenconia, dels comiats, de les absències. 'La cultura serveix per ordenar-se per dins i saltar cap a l'alegria. És això que s'ha d'ensenyar i no s'ensenya.'

Perquè, segons Margarit, no es pot pas separar la poesia del sentit comú. I recorda, sovint, que el poema és com una partitura: el lector no la llegeixpas, ans la interpreta (cadascun amb un instrument diferent també, el que s'avé amb el seu caràcter i amb les seves circumstàncies).

Men?ame