01.10.2008 - 07:41
La pesca als rius és tot un « art ». En efecte, per poder pescar quelcom, s’ha de tenir una bona tècnica. Els peixos venen pas tots sols a l’ham, i amb el desenvolupament de la pesca, són sempre més recelosos.
Vos explicaré aquí una de les pesques que trobo més apassionant, o sinó la més apassionant: la pesca a la truita als rius de muntanya…
Per culpa dels estudis, fa temps que hi vaig pas anar, mes encara me queden els records de la…>>… tècnica i del que s’ha de fer per a pescar-ne. Aqueixa es diu la pesca « al toc », sé pas si és el mot en català (ho ne pas trobat a cap diccionari…) mes en francès és això (pèche au toc).
Primer de tot : trapar una ribera de 1era categoria, és a dir, a Catalunya Nord, les riberes situades a la vall de la Tet a dalt d’Illa de Tet, a la vall de l’Aglí més enllà del llac de Caramanh, i a la vall del Tec, les riberes a partir de Ceret…
Després cal tenir una canya de pescar bastant llarga (4 metres com a mínim) i un rodet molt simple del tipus Ritma amb fil de més o manco 22/100 mm (és escrit sobre les bobines de fil a les botigues…)
Cal fer una llaçada al final del fil que surt del rodet
S’ha de confeccionar el « baix de línia », és a dir el muntatge : per a més facilitat, podeu comprar « baixos de línia » amb l’ham ja muntat. Els cal comprar amb ham de talla 8 i fil de 18/100 mm (més o manco). Sobre aqueixos, hi cal posar més o menys cinc ploms rodons a uns 15 cm de l’ham. (en podem preparar uns quants per pas tornar a en fer dins la ribera…)
S’ha de fer una llaçada a dalt del baix de línia.
Cal fixar el baix de línia i la línia junts, utilitzant les dues llaçades fetes precedentment : cal fer passar dins la llaçada de la línia la del baix de línia i després tot el baix de línia dins la seua llaçada i estirar. Així se pot canviar molt fàcilment el baix de línia…
S’ha de cercar cucs a la vora del riu, a llocs on han caigut fulles d’aibres, llocs húmids. Una vegada pres el costum són molt fàcils de trapar… i els cal posar dins una petita capsa (que té un tap amb petits forats perquè els cucs puguin respirar)
Tot això fet, per fi vé el moment de pescar. Sempre cal remuntar el riu (amb cuixardes o botes millor) i mai baixar (baixar espanta als peixos…).
Per fixar el cuc a l’ham, és important d’enfilar el cuc perquè amagui completament l’ham.
Un dels millors consells que vos puc donar és pescar a baix de les cascades que fa el riu, a les zones on se poden veure bombolles… Les truites estan esperant el seu menjar a aquests llocs i les bombolles vos amaguen (això vos dispensa pas de ser molt i molt discret).
I al moment que sentireu un « toc toc », és a dir una picada, no paniqueu pas, quedeu-vos calm, espereu una miqueta que tingueu la impressió que el peix és ben enganxat i rebobineu. A polit que a vegades el « combat » pot ser llarg i difícil, això passa en general per a les truites més grosses.
Si en sortiu una, oblideu pas de la mesurar, ja que hi ha una talla mínima per a les truites(inscrita sobre el vostre carnet de pescar, obligatori per poder pescar) que deu ser d’uns 20 cm (fa 2 anys era 20 cm…).
La podeu guardar o tornar-li la llibertat. És com vulgueu (excepte als recorreguts « no-kill » on és obligatori deixar-la anar).
La truita salvatge és un dels peixos més bons, mes també fa plaer de deixar anar un peix…
Si necessiteu alguna precisió, hesiteu pas a fer-me preguntes al fòrum per si quelcom ha pas quedat ben clar…
Però sobretot, darrer consell, ANEU PAS A PESCAR LA TRUITA ARA, L’OBERTURA ÉS A PRINCIPIS DE FEBRER !
Jove Butchèlix (29-9-2008)
